Aquí m'hi podeu cercar!

Si algun migdia, hora de dinar, m'he perdut i no sabeu on m'heu de cercar, provau de mirar si som a Alimentari menjant un plat de pasta casolana farcida.
Jo som dona de panet de cuixot, és possiblement una de les coses que més feliç me fan (que se puguin menjar, vaja) però de poc ençà he descobert aquest petit lloc de repòs de migdia, un lloc sense cap pretensió però ple de detalls que el fan acollidor si, com jo, ja tens una taula preferida i quan entres te saluden efusivament.
La meva taula és a dins el petit local, just aferrada a la paret de vidre, per poder mirar la plaça i veure l'anar i venir de gent. Aquesta plaça m'agrada, molt. Abans me feia por, era una plaça d'aquestes on, si dus bossa de mà, l'instint te la fa agafar més fort per si un cas... qui du bossa ja sap de quin instint parl.


El local és un edifici antic, reformat de forma senzilla però amb un gust molt proper al meu, pedra vista, fusta sense tractar, acer inoxidable dins la zona de cuina, plats blancs i coses senzilles, algunes reciclades o adaptades. La majoria de les coses són fetes o adaptades per les mans den Pablo i n'Alejandra, els propietaris.
La madona no perd de vista les cambreres, sempre atenta a tot i pendent del taulell amb gelera on hi guarda el menjar del dia.
Dins la gelera mai hi falta un cous-cous vegetarià, unes cuixes de pollastre rostides, unes mussakas o unes lassanyes, una graellada de verdura, tot casolà. A damunt, la pasta de la quiche que fa crec-crec.

En anar-hi, començ l'àpat amb una amanida verda, senzilla però amb detallets que la fan deliciosa: fulles molt tendres, crostons, pastanagó acabat de tallar, sèsam... m'agrada molt perquè tot és fresc i tendre, bàsic en les meves amanides.
Altres vegades me decant per la graellada de verdures, feta a com si fos una ratatouille francesa però amb un tot més mediterrani.
Una altra opció és la quiche d'espinacs amb formatge de cabra, que recorda una coca de verdura.


El segon plat, o fins i tot acompanyant l'amanida, toca pasta farcida. La meva preferida és la d'espinacs, però per damunt d'aquesta, m'agrada la farcida de bolets i tòfona. Aquestes peces de pasta són fetes per la madona i el seu company, argentins ells, i són frescos, acabats de fer, acompanyats d'una mica de formatge parmesà ratllat i sèsam o una lleugera salsa de tomàtiga ecològica.

Per acabar, un tall de pastís, que des del meu punt de vista és el més fluix que tenen, tot i ser casolans: lemmon pie, pastís de formatge, brownie, pastís de pastanaga, o un suc natural ecològic.
El cafè és bo, i el vi de la casa se pot beure.

Hi trobareu un menú a molt bon preu o podreu comprar menjar a pes per emportar. Jo que som d'idees fixes si el menú inclou els meus plats preferits, l'agaf, i si no, a la carta.

Recordau: Alimentari, a la plaça den Coll a Palma. Pot ser m'hi trobareu. O si voleu que vos hi acompanyi, està fet, de moment no me'n cans.