Sempre que vaig a comprar m'agrada mirar les llenties, no me demaneu per què, però m'agrada... aquells pots al costat dels ciurons... (les mongetes no me criden l'atenció com ho fan les llenties i els ciurons) i més ara que n'hi ha de moltes castes, colors i qualitats...
Ara que som una mica més granadeta som conscient de que el que no m'agrada és el brou i ja en vaig deixar constància en entrades anteriors. Som de menjues seques!
Ara, en una època de redissenys personals, he decidit reintroduir, per enèsima vegada, les llenties i els ciurons a la meva dieta i ho faré en format d'amanida tèbia (no m'agraden fredes... coses del meu paladar pseudoexigent) i treure'm del cap aquelles platatades pastoses, brouoses, de colors apagats i fums pestilents.
L'estiu vol alegria, colors i frescor i això és exactament el que reclama la meva vida i el meu món!
Amanida tèbia de llenties amb espinacs saltejats
Ingredients:
Llentieta cuita
Espinacs molt tendres
Tomàtiga a quadrets petits
Pebre verd a quadrets petits
Ceba a quadrets petits
Xoriç a quadrets petits
All
Oli
Pebre bord
Flor de sal
Per començar, colau les llenties. Si són comprades passau-les per moltes aigües fins que no facin escuma, per treure'n tot el gust de conserva. Reservau-les degotant dins un colador.
A continuació preparau tota la verdura: rentau els espinacs, tallau l'all a rodanxes, picau el pebre i la ceba a quadrets del tamany de les llenties i la tomàtiga, peleu-la, treis-ne les llavors i reservau-les, i tallau la polpa també a quadrets.
En una paella prou ampla, posau-hi oli d'oliva i els alls perquè el perfumin. Després posau-hi la ceba, el pebre i els espinacs. No els volem coure, només volem que s'estovin una mica. D'espinacs n'hi podeu posar bastants perquè en encalentir-se queden no-res.
Tot seguit hi posareu les llenties i després la tomàtiga. Donarem 4 voltes a tot el contingut perquè agafi un poc de temperatura i ja estarà a punt, només faltarà rectificar-ho de sal i posar-ho dins el plat. Per acabar, hi posarem les llavors de la tomàtiga i hi espolsarem un poc de pebre bord.
I recordau que aquest plat va carregat de vitamines i ferro, elements necessaris per poder tenir forces per aconseguir fer un món millor!
9 comentaris:
Les amanides de llentíes son un must-have de l'estiu. Absolutament imprescindibles!!
I la teva proposta és totalment guanyadora!!
A mi em fa molt d'ois el brou de les llentilles en conserva. Quan fa aquella bromera, sembla de sabó i... ecs!!! Aquesta amanida teua fa molt bona cara. Besades
Starbase,
merci!
Francesc,
a mi també, per això les faig passar moltes aigües, davall el grifó i procur fer-les ben netes. Els ciurons, que fan la mateixa sabonera, els faig nets i després els don un bull. El gust de pot, no el soport!
Una bona amanida de llenties amb aquest solet que s'endevina a la foto és sensacional.
Una abraçada
Josep,
me la vaig menjar asseguda cul pla a terra, amb el solet que me feia companyia poc abans de pondre's (solet i companyia... curiós) i vaig disfrutar moltíssim del moment...
Ai Chis, idò a mi m'encanten les llenties , els ciurons , i sobre tot els fasols , i m'encanta el brou i també aquells fums pestilents que a mi em sonen a glòria. Ma mare quan en fa , si em sobren enlloc de donar-ho el ca me'ls he dóna a mi. No me importa menjar-ne tres dies seguits.
Aquesta amanida que ens has mostrat segur que ben aviat cau.
Una aferradeta
Xisca,
a ca ma mare el cuinat era plat obligat de cada setmana, un dia amb sopes de pa per fer paret, després se decantava el més espès i se'n feia puré i amb la part més brouosa se'n feien fideus o arròs... jo mai vaig poder amb res d'això, només l'olor me feia tornar enrere. Però per separat, bullit i trempat amb una mica d'oli.. tot m'agrada... quines coses que té el paladar, eh?
acabo de descobrir el vostre bloc, m'agrada... i de receptes em quedo per ara amb aquesta, les llenties les menjo de tota classe i preparades de totes les maneres... :)
Mandarina,
benvinguda a Can Loi! Això es ca teva. Les llenties... encara no som amigues del tot, però m'hi esforço, eh!
Publica un comentari a l'entrada