diumenge, 30 de maig del 2010

Si en vols en menges i si no...

Quan era petita mai vaig ser amiga de llenties i cuinats variats, com a molt, d'algun puré menjat de cap de dent i amb els sabors camuflats davall trossets de formatge o d'alguna cosa prou saborosa i sempre sota la consigna del "molt de ferro" i "moltes vitamines".

Sempre que vaig a comprar m'agrada mirar les llenties, no me demaneu per què, però m'agrada... aquells pots al costat dels ciurons... (les mongetes no me criden l'atenció com ho fan les llenties i els ciurons) i més ara que n'hi ha de moltes castes, colors i qualitats...
Ara que som una mica més granadeta som conscient de que el que no m'agrada és el brou i ja en vaig deixar constància en entrades anteriors. Som de menjues seques!

Ara, en una època de redissenys personals, he decidit reintroduir, per enèsima vegada, les llenties i els ciurons a la meva dieta i ho faré en format d'amanida tèbia (no m'agraden fredes... coses del meu paladar pseudoexigent) i treure'm del cap aquelles platatades pastoses, brouoses, de colors apagats i fums pestilents.

L'estiu vol alegria, colors i frescor i això és exactament el que reclama la meva vida i el meu món!


Amanida tèbia de llenties amb espinacs saltejats

Ingredients:
Llentieta cuita
Espinacs molt tendres
Tomàtiga a quadrets petits
Pebre verd a quadrets petits
Ceba a quadrets petits
Xoriç a quadrets petits
All
Oli
Pebre bord
Flor de sal


Per començar, colau les llenties. Si són comprades passau-les per moltes aigües fins que no facin escuma, per treure'n tot el gust de conserva. Reservau-les degotant dins un colador.
A continuació preparau tota la verdura: rentau els espinacs, tallau l'all a rodanxes, picau el pebre i la ceba a quadrets del tamany de les llenties i la tomàtiga, peleu-la, treis-ne les llavors i reservau-les, i tallau la polpa també a quadrets.
En una paella prou ampla, posau-hi oli d'oliva i els alls perquè el perfumin. Després posau-hi la ceba, el pebre i els espinacs. No els volem coure, només volem que s'estovin una mica. D'espinacs n'hi podeu posar bastants perquè en encalentir-se queden no-res.
Tot seguit hi posareu les llenties i després la tomàtiga. Donarem 4 voltes a tot el contingut perquè agafi un poc de temperatura i ja estarà a punt, només faltarà rectificar-ho de sal i posar-ho dins el plat. Per acabar, hi posarem les llavors de la tomàtiga i hi espolsarem un poc de pebre bord.


I recordau que aquest plat va carregat de vitamines i ferro, elements necessaris per poder tenir forces per aconseguir fer un món millor!

9 comentaris:

starbase ha dit...

Les amanides de llentíes son un must-have de l'estiu. Absolutament imprescindibles!!

I la teva proposta és totalment guanyadora!!

Francesc ha dit...

A mi em fa molt d'ois el brou de les llentilles en conserva. Quan fa aquella bromera, sembla de sabó i... ecs!!! Aquesta amanida teua fa molt bona cara. Besades

Chis ha dit...

Starbase,
merci!

Francesc,
a mi també, per això les faig passar moltes aigües, davall el grifó i procur fer-les ben netes. Els ciurons, que fan la mateixa sabonera, els faig nets i després els don un bull. El gust de pot, no el soport!

josep ha dit...

Una bona amanida de llenties amb aquest solet que s'endevina a la foto és sensacional.
Una abraçada

Chis ha dit...

Josep,
me la vaig menjar asseguda cul pla a terra, amb el solet que me feia companyia poc abans de pondre's (solet i companyia... curiós) i vaig disfrutar moltíssim del moment...

xisca ha dit...

Ai Chis, idò a mi m'encanten les llenties , els ciurons , i sobre tot els fasols , i m'encanta el brou i també aquells fums pestilents que a mi em sonen a glòria. Ma mare quan en fa , si em sobren enlloc de donar-ho el ca me'ls he dóna a mi. No me importa menjar-ne tres dies seguits.

Aquesta amanida que ens has mostrat segur que ben aviat cau.

Una aferradeta

Chis ha dit...

Xisca,
a ca ma mare el cuinat era plat obligat de cada setmana, un dia amb sopes de pa per fer paret, després se decantava el més espès i se'n feia puré i amb la part més brouosa se'n feien fideus o arròs... jo mai vaig poder amb res d'això, només l'olor me feia tornar enrere. Però per separat, bullit i trempat amb una mica d'oli.. tot m'agrada... quines coses que té el paladar, eh?

Unknown ha dit...

acabo de descobrir el vostre bloc, m'agrada... i de receptes em quedo per ara amb aquesta, les llenties les menjo de tota classe i preparades de totes les maneres... :)

Chis ha dit...

Mandarina,
benvinguda a Can Loi! Això es ca teva. Les llenties... encara no som amigues del tot, però m'hi esforço, eh!