Operació formatge: brossat.

Versión en castellano

El formatge i jo mai hem estat bons amics i som conscient del meu error. Per aquest motiu he decidit entrenar el meu paladar per tal de fer-lo compatible amb aquest producte que tothom m'alaba i que jo no sé (i moltes vegades ni puc ni vull) apreciar.
Per iniciar aquest procés d'aprenentatge he optat per recordar-ne dels que m'agraden: el maonès i el brossat.
El formatge maonès és el que sempre s'ha menjat a ca nostra, supòs que era perquè el teníem en casa: mon pares portaven una sucursal d'una cooperativa agropecuària on els socis del poble hi podien venir a comprar productes d'aquesta i d'altres cooperatives agermandades (per aquest motiu encara hi ha gent que me diu na "Francisqueta de sa cooperativa"). Formatge maonès amb pa amb oli, o amb galletons, per berenar...
Un altre producte lacti que a ca nostra sempre s'ha menjat molt ha estat el brossat: brossat trempat de postres per un sopar i l'endemà, greixonera de brossat.
Vos deix aquest vídeo perquè vegeu el procés de fer formatge i brossat.



El brossat trempat és una petita delícia, senzilla, que com la Nutella, se pot menjar untada o a cullerades.

Greixonera de brossat.

Ingredients:
brossat
sucre
canyella en pols
clovella de llimona ratllada
llet
ous
saïm

Per començar tremparem el brossat amb sucre, canyella i llimona ratllada. La quantitat de sucre va un poc a gust. Amb una forqueta entreteniu-vos a pastar be el brossat. Deixau-ho reposar.
Passada una horeta de repòs, el sucre s'haurà fos i el brossat s'haurà alleugerit una mica, i els aromes i sabors s'hauran confabulat per seduir el vostre paladar.
És el moment de menjar-ne a cullerades i untat damunt una llesca de pa blanc o damunt una torrada.... mmmmm
Quan ja trobeu que n'heu menjant abastament, i sempre que no vos ho hageu acabat, (pensarem que n'ha quedat un mig kilo) hi afegirem una mica de llet i el vermell de 3 ous. Amb una forqueta ho pastarem bé. Els blancs dels ous els muntarem a punt de neu i els afegirem a la pasta de brossat. Hi ha gent que no munta els blancs però, què voleu que vos digui, la textura és completament diferent, i jo som molt de les textures.
Amb molt de compte introduirem el blanc d'ou a la pasta i agafarem una greixonera o una rostidora de test i l'untarem de saïm. Quan no quedi cap racó sense saïm, hi posarem una mica de sucre, que quedarà aferrat al saïm i ens donarà una crosteta deliciosa. Hi posarem la pasta i ho enfornarem dins el forn calent a uns 160º durant uns 45 minuts. La cocció la podeu comprovar amb la vella prova de l'escuradents.

S'ha de menjar fred, perquè calent no permet apreciar ni la textura ni els gustos. També permet fer-se d'un dia per l'altre, per això convé guardar-lo dins la gelera.
Fa anys, era molt habitual trobar greixonera de brossat als forns i a les pastisseries de Ciutat. Jo record especialment la pastisseria "La Palma de Oro" que hi havia just davant l'església de Sant Antoniet. En tenien una greixonera gran, fonda, de les de fer sopes, i el venien a pes. En record el gust, era molt dolç, massa i tot. Ahir, però, na Pilar, de Un Par en la Cocina, me va comentar que recordava la greixonera de brossat d'una pastisseria del carrer del Sindicat i, per culpa seva, me vaig veure "obligada" a comprar brossat i fer una greixonera per recordar-li aquella imatge i aquell gust de la seva infantesa.