L'OU

és l'Orfeó Universitari, del qual en form part des de fa més de 10 anys. No en som fundadora perquè me pensava que no m'agafarien i hi vaig entrar en una segona remesa de veus cap allà a la fi del primer trimestre.
L'OU és, a banda d'una formació coral de membres (teòricament) universitaris, un grup de gent que se veuen per cantar, aprendre i passar-ho bé (unes temporades més que d'altres).
Per l'OU hi ha passat molta gent des dels seus origens. Alguns personatges molt curiosos que encara són presents en algunes coverses: la Barbie (una rossa que se pensava que era el centre d'atenció i una de les millors veus del moment, s'ho pensava al menys, que se feia la manicura durant els assajos i anava banyada d'aquella odiosa flaire d'anaïs anaïs de cacharel), en happyflowers (ara és una de les millors dragqueens que ha donat Mallorca, Kiara se fa dir), el senyor Pere (l'avi entranyable, educat, tendre, un encant de senyor de cabell blanc i paciència infinita entre tanta gent jove), na Cuerda (què puc dir de na Cuerda...), na Xorro (la definíem com "potència sense control"), el "rarito"(que el podem trobar cantant fragments de musicals pel carrer de sant Miquel), el "bonjesús" (possiblement el jove més guapot que ha passat per l'OU), en Pau, (un Bob Marley amb smoking i ulleres metàl·liques), na Froilan Samurai, na "megustaelrosa",la daltònica, són tants...
Està clar que per tenir 20 anys i cantar en un cor has de ser una mica friki. I tots aquests ho són, i molt.
També hem tengut alguna experiència amb gent fins i tot molt més friki: El Follet Tortuga, el Follet Tortuga i el seu "sine musica, nulla disciplina potest esse perfecta" dins el claustre de la universitat d'Alcalà d'Henares, va ser una experiència de frikisme total, sobretot quan a la festa de comiat d'aquell festival, el vérem ballar damunt unes taules talment una gogó de discoteque. Per tenir quasi 80 anys seguia en Happyflowers com si fos un jovençà.
L'OU també té gent "normal" i hi he fet molt bons amics: el Cocodrilo que fa bimbolles i na Raquel, la secretària perfecta; na Laureta (i en Suso) i na Maria Nostra (aquesta no sé si l'hauria de posar dins els "rarets" -és broma Maria...o no- són bons amics, petites joies que vas aplegant durant la vida.