dimarts, 30 de març del 2010

"No podrà estar en millors mans"

Quan creus que ja poques coses te poden sorprendre, la vida te dóna una lliçó i algú te deixa flipant.
Ahir, després de l'assaig del War Requiem, que va ser un poc desastrós, vaig trobar a la sortida de l'Auditòrium un violinista, ens vàrem saludar i me va dir: " Demà vendràs a l'assaig?". Jo li vaig dir que sí, que hi aniria. Ell me va dir que me duria una cosa.

Avui, just abans de començar l'assaig de repàs del nº 6, previ a l'assaig general, el veig que s'acosta per la zona del cor i me diu:
- Ca meva està plena de llibres, tota la casa està plena de llibres, la meva habitació està plena de llibres i sé que aquest no pot estar en millors mans que en les teves. És per tu.

I me dóna una bossa de supermercat amb un llibre i una carpeta i jo he quedat amb els ulls badats quan he vist què era.

Només frissava d'arribar a Can Loi per poder-lo obrir tranquil·lament i vet aquí la meravella

He vist que hi havia alguns fulls manuscrits amb anotacions sobre alguna recepta.

Altres pàgines estaven marcades amb trossets de paper, la majoria trossets de diari, però algun paper és ben curiós.

A part, dins una carpeta, hi ha una làmina arruada amb imatges que complementen el llibre, molt senzilles i esquemàtiques, que fotografiaré quan hagi pogut estirar-la un poc.

No és meravellós el libre? i la feta?

Gràcies, Sard, per aquest regal. M'has deixat sense paraules!

divendres, 26 de març del 2010

Dinar al Parador Nacional de Santiago.

Ja fa un mes que hi dinava i encara no havia tengut temps d'escriure sobre aquest festival de menjues del que vàrem poder gaudir a Santiago.
El dia que anàrem a Santiago, ens vàrem ajuntar una guarda de gourmets, bonvivants, i la que escriu, foodie diagnosticada. L'objectiu no era cap altra que anar a dinar al Parador Nacional que està a la plaça de l'Obradoiro de Santiago.
Plovia a poalades i de l'estació agafàrem un taxi fins a la porta del Parador. Entràrem i férem la reserva per dinar. Cafetet a la cafeteria per entrar en calor i cap a fer una volta a veure a Sant Jaume i fer uns vinets i unes mossegadetes per Fontseca, visitar el mercat i començar a rompre paraigües i comprar-ne de nous.
A les dues, i amb les indulgències aconseguides, els primers vins dins la panxa i un paraigües nou, entràvem al restaurant "Dos Reis". Ens havien reservat la millor taula del restaurat i esperant els altres ens anaven servint una copa de cava.
Al restaurant Dos Reis s'hi pot menjar a la carta, menú degustació o es pot crear un menú personalitzat elegint un primer, un segon i unes postres de la carta que venen marcades amb una icona. A banda, tenen carta per a diabètics, carta per a celíacs, i carta per a vegetarians. La carta canvia setmanalment i disposen d'exemplars en castellà, gallec, anglès, alemany i braile.

Quan hi vàrem ser tots va començar el festival.

Per començar ens serviren els pans: pa gallec, coca de ceba i coca de tomàtiga amb herbes. També hi havia panets integrals però el cambrer no ens en va posar diguent "de este pueden comer en cualquier lado".
L'aperitiu eren uns talls de 3 formatges amb confitures de tomàtiga, figa i albergínia amb un poc de crema de mòdena.
El vi va ser aquest. Del millor negre que vàrem beure durant el viatge.
El menú degustació començava amb el que anomenaven "marisc del dia" que en aquest cas varen ser aquests dos escamarlans fresquíssims (i la brullola d'aigua amb llimona)
Dins els primers plats se va triar aquesta vieira gratinada.
Un altre primer plat: huevos rotos amb foie i espinacs dins canastra de bric. Un plat més que abundant i saborós.
La crema de carabassa i patata amb blat de moro i crostons amb oli d'herbes. La crema, sense cap tipus de formatge ni de crema, la servien a la taula davant el client. Dins el plat, quan arribava hi trobaves els crostons amarats d'oli d'herbes, de tons verdosos, el blat de moro groc i una pinzellada d'oli amb pebre bord, vermell. Després el cambrer hi afegia la crema amb una gerra de plata.
El menú degustació continuava amb unes sardines marinades que, d'entrada, no feien massa mengera però que varen fascinar per la seva textura i gust.
Un altre plat del menú degustació: risotto d'algues amb tall de tonyina a la planxa. Espectacular!
Un segon plat: crema de grelos amb medallons de rap, patata confitada i puré de pèsols amb oli de pebre bord. Colors i aromes preciosos.
El que no pot faltar en una carta: rellom de vedella a la planxa, en aquest cas amb una salsa de bolets (?) i acompanyat de verdures (en un punt de cocció perfecte) i unes croquetes d'espinacs una mica pansides.
La terrina de porcelleta confitada amb el seu cruixent i patata, no era gens resseca (error molt comú en aquest tipus de plat) La patata era senzilla però molt ben feta, amb molts d'aromes.
Rellom de porc a l'aroma de vainilla amb castanyes i papaia: De-li-ci-o-sa! amb això ho dic tot. La carn al punt perfecte amb aromes infiltrats de vainilla (la carn estava infiltrada amb l'aroma de vainilla natural), les castanyes se fonien, i la papaia collava perfectament amb la carn.
Un altre plat del menú degustació: vedella al vi. Pot ser el plat més decebedor, no passava de ser un estofat de vedella al vi, vulgar, sense cap gràcia especial i fins i tot diria que una mica ressec. L'arròs que l'acompanyava era massa cru.
Les postres: filloas amb puré de poma al forn amb crema cremada. Molt bones, acabades de fer i la crema era molt bona.
Les postres del menú degustació: "Cuajada de huevo con caramelo de vainilla" és a dir, el flam de tota la vida, això sí, molt bo per ser simplement un flam.
Taula de formatges del país amb fruits secs i codonyat: correcte, sense més història.
Cafè de pote amb orujo és a dir, cafè de calcetí amb un aiguardent.
Sorbet de mandarina: de sorbet n'hi havia ben poc dins un tassonet fet de xocolata, acompanyat d'un tall de pastís de xocolata amb taronja i tapat de natilla(No sé per què a això li deien sorbet de mandarina ja que el sorbet era més bé l'acompanyament del pastís)
El clàssic: tarta de Santiago, en aquest cas acompanyada d'un increïble gelat de Pedro Ximenez. La tarta bona, el gelat deliciós.
Per acabar, festival d'orujos: d'herbes, blanc i torrat. A mi m'agradaren tots tres però si hagués de triar, triaria el torrat o el blanc. D'herbes m'agraden més les mallorquines.

Amb els cafès, eren de Nespresso, ens serviren uns xips de xocolata de cobertura amb aromes de taronja, menta de fraula, un tant vulgars després de tot aquell dinarasso.
El preu, molt correcte. No miràrem prim amb les botelles de vi, ni amb les aigües, ni amb els orujos, ni amb els cafès, menjàrem bé i els plats eren ben abundants sense arribar a la grolleria, però en alguns casos hi feien aprop.
El cambrer que ens va acomiadar se va entretenir una bona estona a explicar-me com funcionaven amb el tema d'organització de cartes, quanta gent tenien de personal, i me va mostrar les cartes que s'havien fet durant el mes i les previstes pel mes que ve, i fins i tot me'n va regalar un parell per a la meva col·lecció. També ens va cridar els taxis que ens tornaren a l'estació i quan sortia me va dir: "usted tiene un blog o és crítica, he visto que tomaba fotos y apuntes. Espero que hable bien de nosotros. Hasta pronto"
Ah... a mi també me va cansar un poc veure tant de romaní als plats... podrien haver comprat un manat d'una altra cosa...

dijous, 25 de març del 2010

Ara sabré per què són les coses

Fa uns dies vaig abusar de la confiança i vaig atracar, via Facebook, en Martí d' Apunts de cuina, un blog interessantíssim i amb unes fotos cada dia millors (no com les meves que són un desastre sempre).
Idò com que jo duc a la consciència no haver estudiat cuina quan era l'hora, vaig aprofitar per demanar-li si a la seva escola feien servir algun manual de cuina per seguir les classes. Me va dir que no, ja m'ho imaginava...
Després li vaig demanar si ell tenia algun llibre per recomanar, de cuina, és clar. Me va contestar que per a ell, la bíblia era "La Cocina y los Alimentos" de Harold McGee, però que segurament no devia ser el que jo volia i que me'n recomanava un altre, més de tipus receptari.
Vaig mirar per internet què eren cada un dels llibres que ell m'havia dit i creis-me, la seva bíblia era exactament el què cercava!
A la cuina, no només vull que una cosa me surti bé, que ho vull, si no en el fons, el que m'interessa i el que m'agrada és experimentar fins que crec que entenc per què passen les coses. Vaja, que som de les que quan agafen un boli el desmunten per veure com funciona.
Vaig telefonar a la meva llibretera i el vaig comanar i ahir me va arribar un sms avisant-me de que ja el tenien.

Ja ho posa ben clar: Enciclopedia de la ciencia y la cultura de la comida. És exactament el que volia!!! És un foodie book!!!
El llibre està dividit en 15 capítols i un apèndix:
1- llet i productes lactis,
2-ous,
3-carn,
4-peix i marisc,
5-plantes comestibles,
6-repàs de les hortalisses més comunes,
7-repàs de les fruites més comunes,
8-plantes per donar sabor,
9-llavors,
1o-pastes i batuts de cereals,
11-salses,
12-sucres, xocolata i confiteria,
13-vi, cervesa i alcohols destilats,
14-mètodes de cuina i materials,
15-les 4 mol·lècules alimentàries bàsiques
i l'apèndix sobre fonaments de química

Dins el tren no me n'he pogut estar i la golafreria m'ha fet desfer el paquet i començar a fullejar-lo. Quina meravella!

A més a més me servirà per aconseguir el meu propòsit d'aconseguir re-educar el meu paladar i, per començar, que m'agradin els formatges, ja que una cosa, quan saps com se fa i com funciona, és com més fàcil de fer-te-la teva.

Llegint sobre el formatge he après que és molt possible que el formatge no me resulti atractiu perquè fa olor de fermetat (i/o putrefacte) i el cos rebutja aquestes olors per evitar una possible intoxicació. Fins i tot en Carlemany va haver d'aprendre a menjar formatge, i després en va comanar 10 carretades de tant que li va agradar.
Ara sé que el diferents sabors dels formatges venen donats per les proteïnes i els greixos de la llet i del quall. Interessantíssim! Ara no me podré desferrar d'aquest llibrot (quasi 1000 pàgines). Quines ganes de tenir temps per llegir!

dilluns, 22 de març del 2010

Fins que t'han caigut les dents. Magranetes

Fa un parell de dies vaig veure la filla d'una amiga que berenava d'una magraneta i tota la memòria gustativa se va posar en marxa una vegada més i me va venir a la boca aquella textura flonja i aquell gustet dolcet de les magranetes que menjava per berenar quan era petita.
El diccionari Alcover-Moll en diu de les magranetes que són un panet petit de forma arrodonida, però jo en destacaria també la dolçor de la pasta i el dibuix com de les 5 aspes d'un molí que tenen a damunt. També en diria que és un pa "típic" per als infants, supòs que és perquè és un pa fluix, bo de menjar i perfecte per les dents de llet i els portells. És curiós com, quan ja t'havien caigut les dents i tenies les noves, els al·lots deixàvem de menjar magranetes (o vienes) i ja menjàvem panets forts.
Com que la maquineta de pensar ja s'havia posat en marxa després de veure el berenar de na Mariona, me vaig posar a cercar si cap dels llibres que tenc que parlen de pa parlaria d'aquests panets... i res. Després va tocar cercar al "gran" llibre i vaig obrir una finestra de google i m'hi vaig encomanar, i vaig començar a veure panets que imitaven aquell molinet de damunt... ja no me podia aturar.
Les darreres magrenetes que he comprat molt de tant en tant duien les aspes marcades de motlo però gràcies a la recerca vaig comprovar com hi ha dos sistemes de fer nusos amb la pasta que fa que surtin aquestes aspes de forma natural i que pel món en diuen panets Kaiser.

Magranetes

Ingredients:

550 gr de farina fluixa (més una mica més per enfarinar la taula)
25 gr de gluten
300 ml de llet
1 ou
30 de mantega
1 cullerada de mel
1 polsí de sal
1 cullerada de llevat sec

Per començar posarem la farina, el gluten, el llevat i la sal dins un bol gran. Ho remenarem perquè se mescli i farem un volcà.
De banda, posarem la llet i la mantega amb la mel dins un altre bol que pugui anar al microones i ho entebirem una mica, no massa, just perquè la mantenga torni fluixa i la mel se fongui una mica i la temperatura ajudi a fermentar. Dins aquest bol dels líquids també hi posarem l'ou i ho remenarem un poc perquè l'ou se trenqui. Ho afegirem a la farina i ho pastarem fins que se desferri de les mans. En arribar a aquest punt, enfarinarem la taula i hi abocarem la pasta per seguir pastant.
No sé on vaig llegir que perquè les pastes surtin bones, s'han de pastar uns quinze minuts, així es que pastarem una estona llarga fent dobles, trencant la pasta i dant-li una bona pallissa amb els punys.
Ho deixarem fermentar en un lloc càlid, tapat amb un drap humit, fins que dobli el tamany.

Quan hagi fermentat, amb un ganivet tallarem les porcions de pasta de cada panet, solen ser d'uns 80 gr, però jo ho vaig fer a pens. I ara ve el moment de fer els nusos de la pasta.
Vos deix dos vídeos on podreu veure com se fan.





I els meus varen quedar així. No estan massa ben fets, però és que les manualitats mai han estat el meu fort.

Els vaig deixar fermentar una horeta més a dins la cuina amb el forn encès i mentrestant vaig preparar vapor dins el forn. Hi vaig posar una greixonera amb aigua ben calenta i just abans d'enfornar la llauna vaig tirar mig tassó d'aigua damunt la placa de baix per fer un bon nigul de baf. Vaig enfornar, tancar la porta i posar el forn a 175º aproximadament.
És important que les pastes refredin damunt un retxat perquè la humitat pugui evaporar-se bé i no queden amb la pasta banyada.

La molla de dedins va quedar així de bé.
Pot ser el gust de mel era una mica massa fort perquè en vaig fer servir una de casolana, crua, i sempre té més potència de gust. Però tot i així a mi me va agradar molt el resultat i, el què més m'agrada de fer pa a casa, 3 dies després encara eren ben bons!

Com sempre que faig pastes, va ser una agonia esperar que refredassin i, el primer, el vaig menjar com m'agradaven quan era petita, només amb una mica d'oli del bo, del d'oliva verge i un polsí de sal. La resta de coses que s'hi posin ja va a gustos: crema de xocolata, cuixot salat, cuixot dolç, paté, tomatiga frega... un ou estrellat... cada un que hi posi el que vulgui!

diumenge, 14 de març del 2010

Me provoquen. Coca de pastanagó amb crema de iogurt.

Versión en castellano.

Avui estava la mar de tranquil·la a Can Loi, preparant coses per la setmana i esperant que acabàs la rentadora i sense més ni manco, llegesc que algú del facebook havia fet una coca per berenar el capvespre amb un cafè amb llet.
I ja està! la provocació estava servida!
He intentant treure'm la idea del cap. He aturat el facebook una estona per no veure-ho. He provat de distreure'm amb la televisió, amb un llibre i planxant (sic.), i res... La idea de fer una coca dolça per berenar amb un cafè amb llet ha anat guanyant terreny dins la meva voluntat i m'he trobat, sense saber com, dins la cuina encenent el forn.
I el meu cervell de les obsessions s'ha posat en marxa i n'ha sortit això:

Coca de pastanagó amb crema de iogurt.

Ingredients:
250 gr de pastanagó
100 gr d'oli
4 ous
150 gr de sucre
200 gr de farina
mig sobre de llevat químic
un polsí de sal
iogurt natural
crema de formatge per untar
1 cullerada de mel
nous picades

Enceneu el forn i posau-lo a 180º i untau un motle (el meu era de silicona) amb una mica d'oli.
Pelau el pastanagó i feis-ne trossos dins el pot de la batedora, posau-hi l'oli i triturau-ho.
En un bol, treucau-hi els ous i posau-hi el sucre. Amb un batedor manual, treballau-ho fins que faci escuma. Seguidament posau-hi el pastanagó triturat, la farina, la sal i el llevat i seguiu pastant amb el batedor.
Enfornau-ho durant uns 30 minuts.


Durant la cocció, preparau la crema posant el formatge, el iogurt i la mel en un bol i amb una cullera treballau-ho fins que no quedin grums i la crema sigui fina. Reservau-ho dins a gelera.
Quan la coca sigui cuita, posau-la a refredar damunt un retxat. Quan sigui freda ja la podreu embetumar de crema de formatge i si voleu també la podeu decorar amb una mica de nou picada o algun altre fruit sec (dàtils, albercocs, prunes, baies goji...).


I després han arribat mon pares de cercar espàrrecs i hem berenat tots tres de coca i cafè amb llet i me n'han deixat un manadet per fer una truita per sopar.

Canvis de tècniques, canvis de plats.

Avui dematí he descongelat una botifarra crua amb poma que vaig comprar de caprici (i a preu de canari jove) esperant un dia propici per fer-ne el tast. El pla inicial era bullir un poc d'arròs, torrar la botifarra dins una paella amb 2 gotes d'oli i, després, saltejar l'arròs bullit dins la mateixa paella per tal de recollir la glassa.
Però he afegit una ceba i un tassó de brou a la idea i ha sortit un arròs melós de ceba caramel·litzada amb botifarra de poma. I quin canvi!!

divendres, 12 de març del 2010

Operació formatge: brossat.

Versión en castellano

El formatge i jo mai hem estat bons amics i som conscient del meu error. Per aquest motiu he decidit entrenar el meu paladar per tal de fer-lo compatible amb aquest producte que tothom m'alaba i que jo no sé (i moltes vegades ni puc ni vull) apreciar.
Per iniciar aquest procés d'aprenentatge he optat per recordar-ne dels que m'agraden: el maonès i el brossat.
El formatge maonès és el que sempre s'ha menjat a ca nostra, supòs que era perquè el teníem en casa: mon pares portaven una sucursal d'una cooperativa agropecuària on els socis del poble hi podien venir a comprar productes d'aquesta i d'altres cooperatives agermandades (per aquest motiu encara hi ha gent que me diu na "Francisqueta de sa cooperativa"). Formatge maonès amb pa amb oli, o amb galletons, per berenar...
Un altre producte lacti que a ca nostra sempre s'ha menjat molt ha estat el brossat: brossat trempat de postres per un sopar i l'endemà, greixonera de brossat.
Vos deix aquest vídeo perquè vegeu el procés de fer formatge i brossat.



El brossat trempat és una petita delícia, senzilla, que com la Nutella, se pot menjar untada o a cullerades.

Greixonera de brossat.

Ingredients:
brossat
sucre
canyella en pols
clovella de llimona ratllada
llet
ous
saïm

Per començar tremparem el brossat amb sucre, canyella i llimona ratllada. La quantitat de sucre va un poc a gust. Amb una forqueta entreteniu-vos a pastar be el brossat. Deixau-ho reposar.
Passada una horeta de repòs, el sucre s'haurà fos i el brossat s'haurà alleugerit una mica, i els aromes i sabors s'hauran confabulat per seduir el vostre paladar.
És el moment de menjar-ne a cullerades i untat damunt una llesca de pa blanc o damunt una torrada.... mmmmm
Quan ja trobeu que n'heu menjant abastament, i sempre que no vos ho hageu acabat, (pensarem que n'ha quedat un mig kilo) hi afegirem una mica de llet i el vermell de 3 ous. Amb una forqueta ho pastarem bé. Els blancs dels ous els muntarem a punt de neu i els afegirem a la pasta de brossat. Hi ha gent que no munta els blancs però, què voleu que vos digui, la textura és completament diferent, i jo som molt de les textures.
Amb molt de compte introduirem el blanc d'ou a la pasta i agafarem una greixonera o una rostidora de test i l'untarem de saïm. Quan no quedi cap racó sense saïm, hi posarem una mica de sucre, que quedarà aferrat al saïm i ens donarà una crosteta deliciosa. Hi posarem la pasta i ho enfornarem dins el forn calent a uns 160º durant uns 45 minuts. La cocció la podeu comprovar amb la vella prova de l'escuradents.

S'ha de menjar fred, perquè calent no permet apreciar ni la textura ni els gustos. També permet fer-se d'un dia per l'altre, per això convé guardar-lo dins la gelera.
Fa anys, era molt habitual trobar greixonera de brossat als forns i a les pastisseries de Ciutat. Jo record especialment la pastisseria "La Palma de Oro" que hi havia just davant l'església de Sant Antoniet. En tenien una greixonera gran, fonda, de les de fer sopes, i el venien a pes. En record el gust, era molt dolç, massa i tot. Ahir, però, na Pilar, de Un Par en la Cocina, me va comentar que recordava la greixonera de brossat d'una pastisseria del carrer del Sindicat i, per culpa seva, me vaig veure "obligada" a comprar brossat i fer una greixonera per recordar-li aquella imatge i aquell gust de la seva infantesa.

dimarts, 9 de març del 2010

Col·leccionant al·lèrgies - Muffins de xocolata i nous Gluten free

Versión en castellano

Som a les portes de la primavera, tot i que no sembli creïble, i ja tremol pensant en pol·len, atxems, tancaments de pit i picors... ai, la primavera... esper que enguany tengui pietat del meu cosset!
Per paga, a banda d'aquests "inconvenients" temporals, a casa patim d'algunes al·lèrgies alimentàries amb les que hem de conviure de cap a cap d'any: no menj peix ni marisc, la pinya natural me fa inflar la llengua, i les fulles verdes de la verdura, que tenen molta clorofil·la, me pelen la boca... esper que de moment no se n'hi afegeixi cap altra...
Per altra banda, cada dia s'està fent més comuna una al·lèrgia que també hem de tenir present a la família: l'al·lèrgia al gluten*.
Fa uns anys era molt complicat, i caríssim, trobar menjar "normal" per a celíacs**: pa, macarrons, alguna galleta... i sempre s'havia d'anar amb el llistat de productes que content farines amagades dins els seus ingredients. Actualment la sensibilitat cap a les persones que pateixen aquesta intolerància ens ha facilitat la vida i fins i tot diria que el concepte "gluten-free" s'ha posat de moda.

Muffins de xocolates i nous gluten-free

1 ou
75 gr d'oli
150gr de sucre
cobertura de xocolata negra (comprovau que no porti farines)
cobertura de xocolata blanca a trossos (comprovau que no porti farines)
50 gr de llet (foneu-hi la xocolata negra)
250 gr de preparat panificable de farina sense gluten
mig sobre de llevat químic (comprovau que no porti farines)
un polsí de sal
nous per decorar

Mesclau tots els ingredients, tret de les nous, com si féssiu una coca. Escalfau el forn a 180º.
Preparau els motles de muffin i farciu les càpsules. Decorau cada peça amb mitja nou i enfornau.


Reduïu la temperatura del forn a 160º i esperau un mínim de 15-20 minuts abans d'obrir el forn i fer la prova de l'escuradents per comprovar si són cuits.

Quan l'escuradents surti net, treis-los del forn i posau-los a refredar damunt un retxat perquè no agafin humitat del vapor.

*el gluten, per qui no ho sàpiga, és un tipus de proteïna que es troba en els cereals.
** els celíacs són aquelles persones que pateixen intolerància al gluten.

diumenge, 7 de març del 2010

"Madurita sexy"

"Madurita sexy"... aquesta m'ha entimada un pollastrell, de bon dematí, el dia del meu aniversari...madurita sexy...
No sé com m'ho he de prendre... tampoc som tant vella... i estic ben conservada... o no???

La veritat és que no me fa gens de mal això de fer anys, perquè val més tornar vells que no tornar-hi, a més, així tenc excusa per organitzar trobades, celebracions i festetes.
També m'agrada perquè hi ha gent que se recorda de mi i me fa regalets (hihihi)

Aquests són els regalets (foodies totals) que m'han arribat enguany... ara que ja som una madurita sexy de 34 anys magnífics! (i propietària de una picadora moulinex, a la fi s'ha acabat el manllevar-la cada pic que he de capolar coses)
Si me n'arriben més, actualitzaré el post i aniré afegint les imatges.

dimecres, 3 de març del 2010

Krisprolls, krisprolls krisprolls!!!

Versión en castellano

Encara record com si fos ara els primers anuncis que vaig veure de Krisprolls. Per aquella època el que s'usava per aquí era el "pan tostado Ortiz". Supòs que era pel nom però durant anys vaig estar obsessionada amb aquests panets torrats suecs que quasi mai vaig poder menjar.



Quan varen sortir imitacions m'hi vaig enganxar i ara els comprava de Ca n'Hacendado, que els fan ben bons.
Però com que a la gent com jo ens agrada munyir tot el que podem, avui dematí a la feina he pensat de provar-ne de fer i quan anava de camí cap al tren li he dit al meu cap: avui faré krisprolls, bé... panets torrats suecs al meu estil.
Una passada per la parada de les espècies de l'Olivar i cap a pastar.

Panets suecs torrats a l'estil de Can Loi.


Ingredients:

225 gr d'aigua
10 gr de sal
1 cullerada sopera de mel
70 gr d'oli d'oliva
3 cullerades de llet
25 gr de llevat fresc
10 gr de llavors de rosella
300 gr de farina de força
150 gr de farina d'espelta
25 gr de segó de blat
25 gr de segó de civada
farina per la taula

Encendrem el forn perquè s'encalenteixi bé.
La pasta se fa posant els ingredients líquids i el llevat i la mel junts perquè se fonguin. En un bol apart mesclarem les farines i els segons. Poc a poc incorporarem la farina dins els líquids i anirem pastant fins que quedi una pasta que s'aferra.
A continuació enfarinarem la taula i començarem a pastar amb força i hi afegirem farina fins que la pasta no s'aferri. En aquest punt, seguirem pastant i colpejant la pasta durant uns 15 minuts més.
Tallarem la pasta en porcions de 25-30 gr i formarem els panets.


Els panets se fan estirant la pasta una mica i enrodillant-la donant-li forma de panet. Els col·locarem sobre una llauna de forn amb un paper de forn. Els hem de posar ben separarts.
S'han de deixar fermentar fins que tripliquin el seu tamany.

Quan hagin fermentat els enfornarem a 200 gr.
Si fos necessari els posaríem damunt davall perquè no se cremin.
Han de coure uns 20 minuts aproximadament.

En ser cuits, els tallarem per la meitat amb un ganivet de serra per i els tornarem enformar durant uns 15 minuts més perquè perdin la humitat i quedin ben cruixents.
Quan ja estiguin torrats els retirarem del foc i els deixarem refredar.
En ser freds s'han de guardar dins un pot o una bossa ben tapats.


Aquests panets són perfectes per berenar el dematí, per mullar amb el colacao, per untar amb coses bones, com a base de carns curades, per menjar totsol... i el millor és que com que són torrats (sense humitat) aguanten bons molt de temps si estan ben tapats.

Seguint la teràpia de música vital.

Com ja sabeu som una superfan de la música vital, que dóna vida, alegria i ganes d'envestir el món amb una rialla a la cara.

El meu terapeuta, tot i no tenir cap diploma que ho acrediti penjat a la paret, me va deixant píndoles d'aquestes per anar prenent (sense necessitat d'spoon full of sugar).

La feta d'aquest moment a Can Loi és: panets suecs de llavors de rosella en plena fermentació i la madona anant amunt i avall ballant aquesta cançó per enèsima vegada.
Ballau amb mi?



Vos record que tenc una enquesta i que necessit les vostres respostes!
Ballau, petits, ballau!

Participa a l'enquesta.

Ho sé! Sé que escric poc però ara per ara tenc el temps ocupat en altres històries.
De moment estic preparant el resum de la meva darrera sortida musicogastronòmica que esper que la pugui publicar aviat.

"De mientras", que diu aquella, he iniciat una enquesta via facebook per intentar treure'n alguna conclusió, si més no, curiosa.

Quin és el teu plat preferit?

I dins la resposta hi val tot, plats complicats, plats senzills, clàssics, actuals... Això sí, si són precuinats o envasats vull que me digueu quina marca i per què aquesta i no una altra.

Quants de vosaltres hi participareu???

Au, venga!!!