Co dolcet + Ca picanteta = Coca dolça de sobrassada

Si dius a una persona major de Mallorca què li sembla mesclar dolç amb salat, segur que te contesta que no s'ha de fer, que el salat va davant i el dolç a darrera. Però si ho mirau bé, la nostra gastronomia està farcida de plats salats que inclouen dolç (fruita seca sobretot: panses, albercocs, prunes...) i plats dolços amb coses salades com ara la sobrassada.
Avui toca un plat d'aquests dolcets, de postres, amb un punt salat i picant, acompanyat de l'àcid de l'albercoc.
Una cosa que he demostrat un altre cop és que una mateixa recepta, amb les mateixes mesures, pot ser molt diferent segons la mà que la prepara. La recepta la fa la meva padrina materna, ella la va ensenyar a fer a ma mare, i ma mare a mi. La mateixa recepta, les mateixes mesures, tot ben igual, però són 3 coques completament diferents.
Aquesta mateixa base de coca dolça se pot acompanyar de pasta d'albercoc (a fora temps, albercoc en conserva al natural passat pel passapurés amb sucre i canyella) o amb untadeta de crema o simplement llisa, per a mullar amb el cafè amb llet.
I una besadeta per a tots aquells qui entenguin el títol.

Coca dolça ràpida de la meva família materna.
Ingredients:
5 ous
1 tassó (dels de nocilla de vidre) de sucre
1 tassó de llet
1/2 tassó d'oli
2 tassons de farina
1 sobre de llevat químic.
una cullerada de sucre i una d'oli per a untar el motlle.
albercocs frescs
sobrassada


Enceneu el forn a uns 180º.
Per començar separau el vermell del blanc de l'ou. Amb el vermell mesclau el sucre i muntau-ho fins que dobli el volum. Afegiu els altres ingredients molt poc a poc sense aturar de muntar. La farina millor que la passeu per un sedàs. Muntau els blancs a punt de neu fort i afegiu-ho a la massa dels vermells intentant que no es perdi l'aire.
Untau el motlle amb oli i després tirau-hi el sucre per sobre per fer una capa ensucrada.
Posau la pasta dins el motlle i enformau-ho uns 20 minuts baixant la temperatura a 140º.
Quan han passat els 20 minuts, treis la coca i posau-hi els albercocs mitjos sense pinyol col·locats per sobre, i les puntetes de sobrassada. Tornau a enfornar-ho uns 10 minuts més o fins que la prova de l'escuradents ens ho indiqui.
Deixau-la refredar.


La de la padrina és molt densa, la de ma mare és com una esponja de forats grans. La meva és molt esponjosa amb milions de diminuts foradets que la fan lleugera tot i semblar densa.

A mon pare, si el vols fer content, els albercocs i la sobrassada s'ha de tocar, i alguna vegada ens ha suggerit que en lloc d'untar-la de crema, la untem de sobrassada perquè el suquet entri dins la massa. Després diu que el dolç i el salat no casen i la seva frase més repetida "no me vengas con platos finos" (ho diu en castellà no sé per què)

I per acabar, a tots aquells que heu captat el títol, una altra besadeta, picantona com la sobrassada, sobretot a Co.

Horari d'estiu i confitura de vi

Els mesos de juliol i agost no faig feina el divendres dematí.
El primer divendres que vaig tenir lliure, a les 9, que és l'hora que començ, me va sonar el mòbil. Jo encara dormia.
Vaig mirar la pantalla pensant que era més de nit i que en Jordi tenia alguna novetat nocturna de les seves, per això no me vaig emprenyar. Però no. La pantalleta posava el nom del meu cap en lletres lluminoses.
-Què m'enyores en bon primer dia?
-no, és que acab d'encetar la teva confitura de vi i és espectacular. M'han vengut records de la infantesa de cop i t'ho volia dir. És boníssima.
I és que el meu cap s'ha convertit en un dels meus conillets de laboratori pel que fa a les meves proves. Alguna vegada he comentat que el meu paladar és molt especial i que no me'n fii massa, per això necessit paladars "de lloguer barat".

La confitura de vi feia mesos que me voltava pel cap i la vaig fer fa un parell de setmanes sense saber ben bé què n'esperava i per a què la feria servir.

Ingredients per a la Confitura de vi.

2 litres de vi negre (vaig fer servir el nostre, Torrent Fals, de Vinya Taujana, Criança 2005)
1 kilo de sucre
suc d'una llimona (tot i que l'àcid del vi és suficient per a activar la pectina)
pectina

La cosa va anar com sempre: hores i hores de foc lent i remenar. Quan vaig tenir el punt de gust que m'agradava, hi vaig afegir la pectina, a ull. Esterelitzar pots, i bullir per fer el buit.
Només vos vull fer una advertència: el vi és una beguda alcohòlica. Quan poses a bullir una beguda alcohòlica, l'alcohol s'evapora. Evitau respirar-ne els vapors o acabareu gata perduda com vaig acabar jo i amb una ressacota, l'endemà, que me va tenir destrossada durant dos dies. Els vapors alcohòlics respirats van directament a la sang i ... buff!

"Sospiros" de Manacor de Can Loi

Els "suspiros", dits sospiros (coses de l'ultracorrecció), són un dolç típic de la ciutat (poble gran) de Manacor. Són una galeta molt dolça, molt dura de mossegar no aptes per a barrams postissos amb certa recordarça de carquinyol.
Però com els dolents de la pel·lícula, la duresa inicial de quan la mossegues, se converteix en una mossegada dolça i flonja que se va fonent dins la boca i dóna el plaer de l'alenada fonda.
De suspiros, fora de Manacor, cada dia és més difícil trobar-ne, cosa que me sorpren molt perquè són realment bons de fer.

Ingredients:
300 gr de sucre
2 ous
la pell ratllada d'una llimona
canyella en pols
una culleradeta de carbonat sòdic
farina de pa.

La recepta és tan senzilla com posar tots els ingredients junts dins un bol i pastar-ho tot, afegint farina fins que la pasta no s'aferri.
Feis cilindres del tamany del dit petit i posau-les sobre una llauna amb paper de forn ben separats perquè s'aixanquen molt. Enfornau a 180º amb el forn calent i quan les puntes comencin a enrossir-se ja es cuit. Treis-ho del forn i deixau refredar sense tocar-ho.



Si no ho heu posat prou separat, és molt possible que els suspiros s'hagin aferrat uns amb els altres però se rompen fàcil ment per peces.
Per degustar-los no fa falta massa cosa més que una bona barramenta i si teniu una copeta d'herbes dolces, la cosa ja arriba a la sublimació gastronòmica.

Au, ja no puc guardar més el secret.!

Hi ha trens que venen fora d'hora, en estacions que no sabies que existissin i que si no els agafes perds grans oportunitats. Estic cansada de deixar passar trens. Vull viatjar i m'és igual si no és en primera i he de passejar la motxilla.
Ja tenc els bitllets.
Ja sé on viuré.
Ja és segur que me n'hi vaig.
La darrera pista, i definitiva: me'n vaig aquí 10 dies a aprendre tot el que pugui i el que em deixin. Estaré 24 hores amb ells, apuntant, fent fotos, provant, tastant, i amb tots els sentits centrats en el què el mestre Albors i la seva mà dreta, Vicent, me diran.
Ja sé que seran 10 dies fantàstics i que tots hi estam molt il·lusionats.

Més pistes del meu, cada dia menys, secret.

D'aquí a 19 dies ja estaré dins el brou!

Jo hi era

Jo hi era i vaig gaudir una vegada més de la màgia de la veu den Joseph a la Royal Opera House de Londres, dimarts passat. Ell estava molt nerviós, m'ho va dir un parell d'hores abans de començar, si li mirau la boca, no deixa d'empassar-se saliva i la darrera nota, la va entrar un poc abans. Ja ho dic, estava molt nerviós, era un dia molt important dins la seva carrera.
Va començar bé i va anar in crescendo acabant amb llàgrimes de veres i la pressió al pit que dóna el patir per amor, un teatre ple, 30.000 persones que te veuen en pantalles gegants repartides per tot el Regne Unit i decenes de pantalles de cinema per tot el món, en directe.
Quan va sortir a saludar, tot i que no som imparcial, diria que és qui va rebre l'ovació més important.
De na Fleming no cal dir res, és una "grande"



Només puc dir una vegada més una cosa que ell ja sap: Joseph, I love you!
Entre noltros... a que fa més bona parella amb jo que amb ella?

Stage

Diccionario Espasa Grand: español-francés français-espagnol © 2000 Espasa-Calpe:

stage m
1.	(período) prácticas.
2.	(teórico) cursillo; s. d'informatique cursillo de informática; s. d'initiation/de formation/de perfectionnement cursillo de iniciación/de formación/de perfeccionamiento.
3.	(abogacía) pasantía

Avui toca berenar del bo

Els vaig fer fa un parell de setmanes, un dia d'aquests que no podia dormir i els vaig congelar, per tenir-los apunt per algun dematí. La recepta és de Can Vermell, tot i que a jo no m'han quedat tan magnífics ni tant fullats com a ells. Però, tot i que duen feina, val la pena fer-los i aprofitar per congelar-ne un parell, en cru, i coure'ls els dies especials.

Hi ha notícies a Can Loi

Feia dies que no escrivia res, però aquesta setmana, a Can Loi, han passat moltes coses.
De tot d'una, en bon dimarts, hi va haver moments molt durs perquè vaig haver de fer la declaració de la renda (que segons diuen "somos todos" però jo crec que no) i va ser una gran punyalada.
Però després me vaig centrar i vaig veure que passaria unes vacances fantàstiques a ca nostra, podria ser pitjor...
Però a partir d'aquest moment, varen començar a passar coses i més coses, estranyes si vols, però coses un pèl màgiques.
Però com a la tele, estiraré la notícia fins després de la publicitat.
Vos vaig deixar una petita pista fa uns dies, i ara vos en deix una altra.


Ah! i gràcies a en Pau Tomàs que me va recordar el vídeo... ideal per a pista... bé, ideal... no, però com a pista divertida, serveix.

Sopar orfeonístic al Rei Jaume del Riskal

Quan arriba l'estiu posam punt a moltes activitats. L'orfeó també comença el seu descans. Ahir cantàrem per darrera vegada per aquest curs i despús-ahir vàrem fer un sopar.
Organitzar sopar per a un grup és cada dia més complicat. És difícil triar un dia, és difícil triar un lloc i és difícil trobar un menú qualitat-preu interessant.
El darrer pic que vaig anar a un sopar d'aquests de grup, vaig pagar 28 euros per un pa amb oli trist, ben trist, una amanida vulgar compartida entre 4 i un tros de gelat de barra amb gust de congelador (i aroma de gamba).
Per això vaig proposar una opció diferent qualitat-preu més que bona, amb un servei acurat. Si he de gastar doblers al menys que no me prenguin el pèl.
Avui en dia els contactes són bàsics per anar pel món i jo faig fer ús dels meus en el restaurant aquest.
Vos en faig 5 cèntims.

L'espai, una de les terrasses cobertes del primer pis de la possessió Son Serra Parera. Just en arribar, una copa de cava gelat per fer temps esperant els altres.

Ja asseguts a taula, oli infusionat amb romaní per mullar el pa, uns cruixents de sobrassada i un tastet de gaspatxo de síndria.
El gaspatxo de síndria tenia una fantàstica gota d'oli lluent.


El primer plat va ser coca amb verdures de temporada a la graella amb encenalls de formatge maonès i romesco.
La base era una massa integral feta amb oli verge amb marques de graella. A sobre, pebre torrat, albergínia, carbassó, pastanaga i formatge. A davall, unes marques de romesco, unes avellanes i unes fulles de rúcola i unes gotes amb la frescor de l'oli de julivert.


De plat fort, presa de porc ibèric amb infusió torrada, puré de cítrics i poma risolada.
La carn era molt cruixent per fora i molt tendre per dins, tot i que, entre una cosa i l'altre, vam sopar una hora més tard del que tenia previst la cuina del restaurant, cosa que feia perillar la carn.
Com que en el grup hi havia una persona que no menja carn, li van preparar aquest peix sobre arròs melós amb olivada.
Llevats els plats, ens recolliren les miques de davant i arribà el moment dolç.
Les postres: una sopa de xocolata blanca amb iogurt i gelat de gerds amb entrebancs de fruits vermells.



Vi, aigua, cafès,infusions, alguna cervesa, el cava, un servei acurat, panets diferents (xapata, pa integral, pa d'olives...) i una entrada per la discoteca (pensada per a gent de més de 30 anys) del complexe, l'aparcament, la companyia dels companys de l'OU i bon rotllet: 30€.



Esper que els agradàs perquè organitzar coses pels altres sempre és complicat.