Més resultats de la versa del diumenge

Sempre dic que els diumenges sense plans són com una espiral de versa, mandra i pardaleria terrible que s'acusa amb la calor.
Hi ha diumenges que vaig a dinar a ca mon pares si ma mareta ha fet alguna cosa bona per dinar, si no, m'estim més quedar a Can Loi i dedicar-me a l'art del no-fer-res-de-profit. Quan me tem, són les 3 grosses i no hi ha res fet per dinar.
Diumenge passat vaig tenir la sort de tenir un rellom de porc que havia comprat el dia abans i pel meu mal cap (bo, aquesta vegada) no el vaig pensar a posar dins el congelador i s'havia de menjar.
Quan vaig comprar el rellom també vaig comprar dues botelles de vi que feia estona que deia que n'havia de comprar i mai me decidia. Aquesta vegada, el meu supermercat de referència tenia d'oferta una botella de Pedro Ximenez i una de Porto. Vaig aprofitar el descompte per dur-ne una botella de cada un. Són vins que m'agraden per acabar un dinar, per beure amb les postres o fent conversa tot menjant alguna coseta dolça.


Rellom de porc amb pomes al Pedro Ximenez

Ingredients:

Rellom de porc
Poma golden
Vi Pedro Ximenez
Oli d'oliva verge
Sal
Pebre bo



Aquesta vegada vaig usar les puntes del rellom per fer el plat, més que res perquè no sabia que acabaria fent, ja que tot va ser improvisat.

Posau un roll petit d'oli dins la paella i en ser calenta marcau-hi la carn.
Tot seguit, pelau la poma, tallau-la a grells i col·locau-la dins la paella amb la carn. Quan la carn estigui quasi feta per cada banda, trempau-la una mica amb sal i pebre, a mi el pebre m'agrada del que està esclafat. Si la carn vos agrada poc cuita, feis-ho com jo, marcau-la i treis-la de la paella amb el temps just que s'hagi segellat els porus i reservau-la.


Tot seguit, afegiu-hi una copeta de vi de Pedro Ximenez i deixau que vagi confitant les pomes mentre se va reduint.

Uns moments abans de que la poma estigui cuita del tot, tornau a posar-hi la carn i deixau que aquella melassa que heu aconseguit amb la reducció del vi vestesqui de vellut les tallades. També convé que hi poseu el suquet que la carn haurà deixat anat durant els minuts d'espera.




És important que les pomes quedin caramel·litzades amb els sucres del vi. Si fan un poc de cremadet, m'atreviria a dir que en tastar-les aclucareu els ulls i aïllareu tots els sons que vos envolten per centrar-vos en la gloriosa mossegada que teniu dins la boca.

I parlant de sentir la glòria al paladar, vos deixaré una frase que vaig llegir ahir al llibre "Au revoir: comida, vino y el final de Francia" de Michael Steinberger, quan parla de la relació del bon menjar amb Déu:

"El gourmandism indica una sumisión voluntaria a las órdenes del Creador que, habiéndonos ordenado que comiéramos para vivir, nos invita a hacerlo por medio del apetito, nos sustenta por medio del gusto y nos recompensa por medio del placer" (Abad Migne, 1848)

I per acabar de glorificar Déu, el paladar, el món, l'amistat, l'amor o allò que vulgui cada un, vos deix això: