En bon dimecres ja he passat un capvespre agradable, a Can Loi, llegint i beguent te al soleiet. Ara, m'agradaria sopar tranquil·lament, amb bona companyia, destapar una botelleta de vi i esperar que passi la nit i, segons els coets, endevinar qui ha guanyat.
D'entrada ja tenc el sopar i pot ser algú se senti seduït per aquest plat que he fet avui i s'apunti a compartir-lo en lloc de veure el partit.
Llom amb salsa de mel,mostassa i ametla
Ingredients:
Llom de porc
mel de qualitat
mostassa a l'antiga
ametla crua picada
suc de llimona
brou de pollastre (o un tros de pastilla de brou)
pebre bo
sal
una branca de farigola
oli d'oliva verge
una patata per a la guarnició
Per començar posarem una paella al foc amb un rajolí d'oli verge i quan sigui un poc calent hi marcarem la carn, posarem sal i pebre bo a la carn i el suc de mitja llimona. En agafar un poc de color, treurem la carn i la reservarem.
A la vegada, agafarem la patata, la punxarem un parell de vegades i la posarem al microones a màxima potència durant uns 6 minuts.
Dins la mateixa paella que hem marcat la carn i amb el foc al mínim, hi posarem la mel, la mostassa i el brou. Si no tenim brou usarem mitja pastilla de brou de pollastre i hi posarem aigua. Ho posarem a foc mitja i ho deixarem reduir una mica. A continuació hi posarem una grapada de farina d'ametla crua amb la intenció que ens ajudi a espessir i donar cos a la salsa, i una branqueta de farigola per aportar-li un poc de frescor. Ho deixarem coure un poc i hi tornarem a posar la carn i el suquet que hagi fet durant el temps d'espera.
Quan la patata sigui cuita, la pelarem i la farem a trossos. Tendrem una paella calenta (jo he usat la planxa elèctrica) i amb una mica d'oli, marcarem la patata fins que quedi ben daurada.
Quan la salsa hagi reduït i espessit la tastarem i la corregirem de sal si fes falta.
Per acompanyar aquest plat no fa falta massa cosa, pot ser amb una mica de gana basta. La resta ja són millores: companyia, vi, conversa... pot ser una espelma... que cada un ho acompanyi com trobi.
Ah! que consti que estaré més contenta si guanya el barça, eh!
5 comentaris:
:-)
Avui per a molta gent no deu haver estat una nit de sopars tranquils. A mi tampoc no m'agrada el futbol i tampoc no hi entenc res, per tant, em quedo amb la teva proposta sopar tranquil, encara que com que l'eufòria s'encomana, també m'hauria agradat que guanyés el Barça. Una altra vegada serà!
Ai, Glòria...
jo tenc la sort de viure a Can Loi i si no fos perquè alguna vegada sent coets... ni sabria que hi ha futbol. Estic prou lluny de remei perquè no se m'encomani!
I sí, una pena que no guanyàs...
Caram Chis, si visquérem més a prop, segur que Oreto i jo et feiem alguna visita per sopar... quin sopar tan bo!!! Jo tampoc no sóc de futbol, però també hauria estat feliç que guanyara el Barça...
T'ha quedat una recepta de primera!! Ara mateix me la copie. Besades valencianes
Francesc,
en voler podeu venir a sopar, però avisau abans que a finals de mes el mil·leurisme és més que evident a la meva gelera (i al rebost)
Publica un comentari a l'entrada