dilluns, 4 de gener del 2010

Estimats Reis d'Orient...

Texto en castellano

...enguany he estat molt bona al·lota i vull que me dugue...u... mmm...no... no!
Enguany, Reis, no vos demanaré res. Enguany deixaré que un any més me dugueu lo que trobeu vosaltres, com sempre heu fet.
Supòs que tot allò que sempre ens deien de que ho veieu tot serà vera i que, si ho sabeu tot, com hauria de ser, me fareu arribar el què me toca i les coses que sabeu que vull, que necessit, que me fan falta per ser més bona persona, més forta, o, si fos necessari, més dèbil, per enfrontar millor la vida, amb més ànim i sense por.
Estimats Reis, enguany crec que he fet bonda quasi sempre, m'he esforçat un poc més de l'habitual, he intentat ser més forta que mai, i no és que demani un premi, només alguna cosa que sabeu que me fa falta, allò que vosaltres sabeu que m'aniria bé. Sé que enguany que no deman res, rebré el que meresc.
Vos esperaré, com sempre, amb la il·lusió de l'infant i la complicitat de l'adult.
Ah! i a tota la gent que estim, que molts llegiran la carta, duis-los també el que mereixen, els que els fa falta perquè cada dia la vida comenci amb una rialla, una besada, una paraula amable i els èxits que cerquen.
Fins en tornar venir, Reis.

6 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

EStimada, en aquests moments acabem d'acabar la nostra carta. ais, quins nervis.

Glòria ha dit...

Segur que els Reis seran generosos i et portaran totes les coses bones que tu demanes per als altres!. No oblidis deixar la sabata al balcó!.

Francesc ha dit...

Els Reis d'Orient, com diu la Glòria, et duran tot el que demanes. Això de la sabata està bé. A mi, de petit, em feien dir: "Senyor rei, jo estic ací, les palles i les garrofes, són per al seu rossí, els confits i els caramels, deixeu-me'ls per a mi. Tirurirurit, que me'n vaig a dormir". I a esperar el que em deixarien.

Chis ha dit...

Aquí, els reis te donen les coses ells mateixos, van a la plaça i criden un per un, parlen amb tu, i fins i tot algunes vegades t'acollones perquè saben coses!! després fas un pacte de "bon al·lot" i te donen caramels i una besada. I si tens un poc de sort, a casa encara trobes alguna cosa. A les 10 del vespre del dia 5 ja ho tens tot controlat. L'endemà amb una mica de sort t'arriben les coses que han deixat a casa de cosins, padrins, tiets...

Elly ha dit...

Estic segura que tots tendrem enguany el que ens mereixem, que no poden ser més que coses bones i meravelloses.

Anònim ha dit...

Guaja yes la leche,deseote lo mejor.Merecestelo,pero cocinanos unes fabines con mucho compango y un poquinin de arroz con leche,de La Central,eh!!!