De pecats mortals.

Hola, som na Chis (o na Xesca, o na Xisca, o na Ka, o na Francesca, o na Francisqueta) i som una pecadora!
No fa massa dies vaig tornar a veure aquella pel·lícula que se diu Seven, on maten gent mitjançant els pecats mortals. Gola, avarícia, versa, luxúria, supèrbia, enveja i ira.
Gola: què vos pot dir una foodie com jo de la gola?
Avarícia: vull totes les moleskines del món, sobretot la sèrie nova que ha sortit de passions, i també vull més gadgets per la cuina: una thermomix, per exemple, i una bàscula digital, i, i, i, i...
Versa: aiiii... ho he d'escriure????
Luxúria: mmmmmm.... mèèèèuuuuuuuuu (de moixa de gener)
Supèrbia: basta veure'm... amb jo tot és "a lo grande", som súpergran (de talla, vull dir)
Enveja: "a mi vesina las sábanas le quedan más blancas!"
Ira: "iiiiiiraaaaaaa, quina l'ha diiiitaaaaa!!!" (poques vegades m'empreny...)

Diumenge passat, dia de Sant Antoni, vaig tenir unes temptacions demoníaques i com a bona pecadora hi vaig caure ben a plaer. Se me varen combinar la versa dominical i la gola de mig horabaixa i vaig dir: "muffins de vainilla amb (gola total) xips de xocolata i nous", i dit i fet!

Muffins de vainilla amb xips de xocolata i nous

240 gr de farina
145 gr de sucre
8 gr de llevat
15 ml d'essència de vainilla
1 ou
160 gr de llet
xips de xocolata
nous

Posau la farina, el sucre i el llevat dins un bol gran. Dins un pot de batedora posau-hi la llet, la vainilla i l'ou i els heu de batre un momentet. Abans de mesclar líquids i sòlids, preparau els motles de paper dins els motles de muffin o dins les flameres. Si no teniu motles o flaneres, posau els papers de 3 en 3 perquè no s'obrin. També preparau una màniga pastissera i enceneu el forn a 200º.
Ajuntau líquid i sòlid i amb una llengua de silicona o una cullera, feis la pasta. Na Jane, una amiga anglesa que me va descobrir els muffins, me va dir que s'han de remenar poc, just el temps d'unir la pasta. Automàticament passau la pasta a dins la màniga i ompliu les 3/4 parts dels motles. A damunt, posau-hi mitja nou i un parell de xips de xocolata.
Enfornau i passau el forn a 170º.


El temps de cocció està entre 10 i 15 minuts. Vigilau la pasta sense obrir el forn.


No convé que la pasta sigui massa cuita perquè com que no te greixos pot quedar una mica seca. Val més que quedi cuita però no massa.


Deixau refredar damunt un retxat els muffins. Convé treure'ls dels motles metàl·lics perquè no agafin humit del mateix vapor que produeixen.

A mi el que me costa més, en totes les coses que faig al forn, és esperar que refredin. I mira que quan era petita bé me deien que les pastes calentes fan mal de panxa... m'era igual i continua sent-m'ho! Això no sé si serà avarícia o luxúria... però està clar que pot arribar a ser ira si no ho tast ben aviat!

En resum: som una pecadora, gran pecadora, pot ser i tot que sigui Vip a l'infern i allà muntarem unes festes amb un càtering que riute'n del cel.