Diumenge passat, just acabada d'aterrar del meu somni real particular, i plena de nostàlgia de les coses belles, agradables i dolces, vaig decidir que era el moment de deixar-me seduir pels fogons i els aromes.
Quan vaig a comprar carn a Ca Na Paulina sempre procur que de la quinzena de carnissers que hi ha m'agafi un carnisser en especial, no me demaneu per què, però sé que ell m'entén quan li dic vull un tall de... per fer...
Aquesta vegada li vaig dir: " Vull un tros de carn de bou per fer estofat que quedi molt melosa sense nervi ni coses lletges, que quedin talls nets", i m'ho va donar.
Estofat de bou
Ingredients:
carn de bou per estofat tallada a trossos
1 ceba grossa
1 tomàtiga ben madura ratllada
Vi blanc
un bon ram de moraduix i farigola frescos
una cabeça d'alls sencera
bolets (jo hi vaig posar esclatassangs i picornells)
pastanagó tallat a rodanxes
patates
oli d'oliva
sal i pebre bo
Per començar, dins l'olla a pressió, hi feis un sofregit amb oli, ceba i tomàtiga, quan estigui fet hi posau la carn i la deixau enrossir. En ser rossa, hi posau el vi i les herbes i la cabeça d'alls. Deixau reduir uns 5 minuts, posau-hi els bolets i aigua "tap no tap". Tancau l'olla i deixau-la bullir aproximadament uns 45 minuts.Mentrestant, pelau les patates i tallau-les a cantons, fregiu-les i reservau-les en una greixonera o una olla de fang. Fregiu també les tallades de pastanagó i posau-les a damunt les patates. Quan la carn sigui cuita, en calent, destapau l'olla i abocau tot el contingut damunt la patata i el pastanagó que teniu dins la greixonera. Deixau-ho reposar, tapat, fins l'hora de menjar. Si fos necessari, encalentiu-ho.
A mi, els estofats i les pilotes, m'agraden més fets d'un dia per l'altre. En aquest cas, quan va ser fred, el brou havia gelatinitzat de tal manera que vaig fer la prova de girar l'olla damunt una plata i va quedar com si fos un àspic (Vaig recordar la Julie i els seus intents d'àspic de vedella).Si l'encalentiu al microones, per favor, feis-ho a poca potència!
Ah! i si vos sobra brou quan hageu pescat tota la tita, si el rebaixau, en podeu fer uns fedeuets ben bons, perquè aquest brouet està carregat d'essències delicioses.
7 comentaris:
mmm... quina pinta!!!
Tenir un carnisser de confiança és fonamental. Aquesta recepta és un clàssic, un bon estofadet, fet d'un dia per l'altre, ben bo!.
Doncs a veure si ja has agafat la directa en això de cuinar cosetes calentes, que aviat farà fred, je, je.
Sessa, no sé qui ets però benvinguda a Can Loi i gràcies! i sí, era... mmmmmmmm!!!
Glòria, com bé dius el carnisser és bàsic per aquest tipus de plats. La carn de bou per estofat pot ser molt perillosa perquè t'intenten col·locar peces que jo només usaria per picar (i així i tot...). Certament els clàssics de la cuina sempre són benvinguts a Can Loi! Sobretot els dies de fred! i pel que fa a les coses calentes... el meu problema és que entre les multiples feines, compromisos, els assajos de nadal i un stage que estic fent a les nits-matinades només puc menjar bocatas dins el tren o dins el bus. O alguna cremeta de verdura encalentida al micro a mitja tarda... estic una mica descontrolada menjat... però ja tornarà la normalitat !!
Ara fa temps que no en preparo d´estofat precisament pel tipus de carn que la darrera vegada em van donar...però em guardo la teva recepta que és un poc diferent de la meva per quan m´animi de nou...un petonet
Mª Jose,
és la recepta de tota la vida de casa. Esper que si la fas, t'agradi tant com a jo! I sobretot... Sort amb la carn!!!!
Uau!!! Acabe de veure la teua recepta. Jo no sóc molt de carns fortes (la que més m'agrada és la de pollastre... sí, ja sé que és vulgar) però, de tant en tant (molt de tant en tant) m'agrada un bon tall de carn. Aquesta recepta teua ha de ser boníssima. Això del brou aprofitable m'agrada. Amb la crisi tot s'aprofita. Besades
Estimat Francesc, amic de murs aliens, el brou d'aquest estofat era tan bo... amb gustet de carn, d'herbetes, concentració d'aromes... el vaig aclarir un poc amb aigua perquè després de refredar queda molt dens o i hi vaig coure uns fideuets de post-guerra (fideus morenos, fets amb farina en lloc de semolina...)Com bé dius, la crisi i la imaginació ens fan més creatius i aprofitadors!
Publica un comentari a l'entrada