Quan m'obsession amb un producte, o una textura, o un color, o una cocció, no me puc aturar d'investigar, de pensar-hi i de fer provatures continuades fins que aconseguesc el que vull.
D'ençà que vaig anar als Estats Units, la pastanaga m'obsessiona. No me demaneu per què. Les meves obsessions tenen un punt d'irracionalitat molt acusat.
Després de la crema de pastanagó que vaig aconseguir, el següent pas era el gató de pastanagó.
Avui el dia s'hi presta: plou, el primer dia de pluja de tot l'estiu. Quan fa calor, el cervell té un dispositiu que no te permet encendre el forn les vegades que voldries. Només feia falta una arruixada per desactivar-me el dispositiu.
Ara, Can Loi fa olor de canyella i de fruit sec. Fa olor de forn i de tardor (la tant desitjada tardor).
Ingredients:200 gr de farina integral
una culleradeta de cafè de llevat químic
una culleradeta de cafè de bicarbonat
una cullerada de postre de canyella en pols
un polsí de nou moscada
un polsí de sal
225 gr de sucre
150 gr d'oli
mig iogurt natural
300 gr de pastanagó ratllat molt fil
3 ous
una gradapa de nous trossejades
una grapadeta de festucs
He posat els ingredients dins un bol, tots un a sobre de l'altre i en l'ordre en que els he escrit. Quan tot ha estat dins el bol, amb una llengua de silicona, ho he mesclat tot ràpidament, sense massa dedicació... 4 remenades.He posat la barreja dins un motle de silicona i 45 minuts al forn calent a 180º.
I llest!
Les gotetes que hi ha damunt el plat són de la primera pluja. Quan he fet les fotos damunt el coll de la cisterna de Can Loi encara feia una brusquineta fina, cameta d'aranya... m'encanta la pluja.
3 comentaris:
Els de pastanaga son un dels nostres preferits, son tan bons i deliciosos!! Un invent fantàstic.
Què bo!!! Besades.
Vermells estimats, em va inspirar el que vosaltres vau fer... la pastanaga és magnífica!
Publica un comentari a l'entrada