diumenge, 13 de setembre del 2009

Encara no sé quin nom li he de posar. Al final decidiré.

Avui, com la majoria de diumenges, no sabia què m'havia de fer per dinar. I com molts de diumenges he pensat que podria fer alguna cosa per aprofitar per penjar al blog.
Què tenia dins la gelera? poca cosa, 4 pebres que havia comprat per torrar i les coses de sempre: formatge, un parell de cebes... ha sortit això

Ingredients:
1 pebre vermell no massa gruixut
1 ceba blanca
1 patata
formatge maonès curat
farigola
julivert
alls
sucre moreno
sal
oli d'oliva verge

Per començar he posat els pebres a torrar dins el forn calent, untats amb oli, sobre una placa. Quan han estat cuits els he deixat suar dins una cassola ben tapada. Quan han estat freds els he pelats i els he reservat. També hi he posat a coure una patata embolicada amb paper d'alumini. També he reservat tot el suc que han fet els pebres i l'he posat a reduir amb una cullerada de sucre moreno.

He posat la ceba tallada en juliana en una paella amb una mica d'oli perquè s'anàs confitant a foc lent amb 2 alls tallats a làmines una mica d'oli i un poc de sal. Quan he apagat el foc a la paella hi he posat els fulles d'una branca de farigola.
Quan la ceba s'anava fent, he ratllat el formatge amb un ratllador fi i després he picat a mà un manadet de julivert. Ho he afegit al formatge i ho he picat tot junt a ganivet. Hi he posat unes gotes d'oli.
Per a muntar el plat, he posat una base de patata al forn, pelada i laminada. A damunt la ceba ja confitada i aromatitzada amb la farigola.
Després he posat un tall de pebre torrat a sobre de la fusta i l'he farcit de la picada de formatge i julivert i li he donat forma arrodonida. Ho he col·locat a sobre del llit de patata i ceba.
Per acabar, he regat el plat amb la reducció agredolça del suc dels pebres.

El nom: bombó de pebre torrat farcit de formatge verd sobre llit de patata al forn i ceba confitada a l'aroma de farigola i mel de pebre.
Altres opcions... farcit de micuit, formatge blau, o de cabra... pot donar molt de joc.
Ha estat ben bo, dolcet, saladet, agredolç, melós... melassa!

2 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Quin 'luju' nina!

Francesc ha dit...

Caram!!! Això sí que és "cuina improvisada de xef"!!! Boníssim!!!!