-Consulta del Dr. X, digui?
-Bon dia, me podria donar hora?
-Sí, quina assegurança té?
-Sí, apunti, 971 567 (i 3 números més)
-Mmm... i "seguro"? Quin "seguro" té?
-Que sigui aviat per favor, que tenc molt de mal!
-Teniu "seguro"? (cridant)
-A sa meva filla li aniria bé en dijous o divendres.
(desistint...)- Molt bé, dia tal a les tal aniria bé?
-Del seguro de Can Planes...
-(cridant) Dia tal a les tal!
-Me dóna dia, reina?
-(cridant i xerrant lentament) Diiiiiaaaa Taaaaal a les taaaaal. Va be?
-Me xerraràs un poc fort que som una mica sorda?
A partir d'aquí ja m'estim més no continuar el relat...
Què he après? Que cada un ha de conèixer les seves pròpies limitacions...
(Santa Paciència...)
-
2 comentaris:
Caram, quines coses que et passen!!! I ara la pregunta: li vas recomanar algun otorrí? Bé, supose que tampoc no devia enterar-se de res. Sembla un diàleg d'aquells de sainet...
a jo m'encanten aquestes converses... crec que les enyor.
Publica un comentari a l'entrada