Però com els dolents de la pel·lícula, la duresa inicial de quan la mossegues, se converteix en una mossegada dolça i flonja que se va fonent dins la boca i dóna el plaer de l'alenada fonda.
De suspiros, fora de Manacor, cada dia és més difícil trobar-ne, cosa que me sorpren molt perquè són realment bons de fer.
Ingredients:
300 gr de sucre
2 ous
la pell ratllada d'una llimona
canyella en pols
una culleradeta de carbonat sòdic
farina de pa.
La recepta és tan senzilla com posar tots els ingredients junts dins un bol i pastar-ho tot, afegint farina fins que la pasta no s'aferri.
Feis cilindres del tamany del dit petit i posau-les sobre una llauna amb paper de forn ben separats perquè s'aixanquen molt. Enfornau a 180º amb el forn calent i quan les puntes comencin a enrossir-se ja es cuit. Treis-ho del forn i deixau refredar sense tocar-ho.
Si no ho heu posat prou separat, és molt possible que els suspiros s'hagin aferrat uns amb els altres però se rompen fàcil ment per peces.
Per degustar-los no fa falta massa cosa més que una bona barramenta i si teniu una copeta d'herbes dolces, la cosa ja arriba a la sublimació gastronòmica.
3 comentaris:
Chis, nosaltres sUspirem per tu!! Saps que avui he somiat amb tu??? que fort, Chis, que fort! Estavem les dues a la cuina del Dani, quina passada de somni!!!
Els hi farem a la nostra avia aquestes galetes, segur que li encanten!
la canyella no se no se i llimona poca
tambe me sembla q si no te llevadura o llevat es normal se necessitin barramentes especials
Benvolgut anònim;
la gràcia del sospiro és que sigui ben fort i cruixent, com si se tractàs d´un carquinyoli, i si mires la recepta posa ben clar que du una culleradeta de carbonat, un molt bon gasificant. Si dugués llevat d'un altre tipus, també seria fort perquè és una pasta seca. Per altra banda, la llimona i la canyella va segons els gustos de qui els fa (o de qui se'ls ha de menjar) però si no n'hi poses és farina i sucre, sense cap aroma no retrogust.
Publica un comentari a l'entrada