Hi ha trens que venen fora d'hora, en estacions que no sabies que existissin i que si no els agafes perds grans oportunitats. Estic cansada de deixar passar trens. Vull viatjar i m'és igual si no és en primera i he de passejar la motxilla.
Ja tenc els bitllets.
Ja sé on viuré.
Ja és segur que me n'hi vaig.
La darrera pista, i definitiva: me'n vaig aquí 10 dies a aprendre tot el que pugui i el que em deixin. Estaré 24 hores amb ells, apuntant, fent fotos, provant, tastant, i amb tots els sentits centrats en el què el mestre Albors i la seva mà dreta, Vicent, me diran.
Ja sé que seran 10 dies fantàstics i que tots hi estam molt il·lusionats.
6 comentaris:
No cal dir que esperarem les cròniques!!!
amb moltes ganes de k vinges cap alcoy
Enigma desvetlat. Ara esperem els posts explicant aquestes experiències que pinten molt i molt bé. Una abraçada i fins aviat.
Estem molt i molt contents per tu, explicans-ho tot i un petó ben fort a la teva família que t'acollirà durant 10 dies!
no t'oblidis de dur-te el carregador de la càmara de fotos! jajajaja!
Esperem les teues cròniques amb candeletes!!! "Sospirant", mentrestant per menjar-nos uns quants "sospiros". Salutacions
Publica un comentari a l'entrada