Saps què és res? Una ganivet sense mànec ni fulla que li falta el rebló i els dinarets.

Fa temps que esperava anar a una fira que trobàs els trinxeters de Consell.
A ca nostra, a ca els pares, a ca'ls padrins, sempre s'han usat ganivets i ganivetes den Campins de Consell. De fet, quan he usat altres ganivets, per molt professionals que fossin, no m'han anat tan bé com aquests.
Aquests ganivets necessiten un tracte una mica especial, no convé banyar-los massa, s'han d'eixugar amb un drap just quan s'han acabat d'usar. Convé esmolar-los amb pedra de tant en tant, i si es fa ben fet, t'hi pots afaitar. Mon pare ho prova quan acaba d'esmolar.
A Can Loi hi tenia 2 ganivetes den Campins, un de bo i un altre amb la fulla amb osques.
Per sort, l'altre dia que vaig anar al mercat de Santa Maria, hi vaig veure la parada den Campins de Consell i m'hi vaig acostar. Volia un ganivet gros per fer feina a la cuina, i una ganiveta petita per pelar i per usar a la taula (no m'agraden les ganivetes de serra). Quan triava la mida vaig veure que n'hi havia de dos tipus que aparentment eren iguals però el preu no ho era. A simple vista no hi veia cap diferència. Ho vaig demanar i l'amo me va dir que la diferència de 3 euros era perquè uns eren fets a mà i els altres no. Els vaig comprar dels cars, fets a mà, perquè me va explicar que eren més forts, tallaven més, aguantaven més esmolades.

I per usar el ganivet i la ganiveta, què hi pot haver millor que la primera collita de Can Loi d'enguany? Diumenge, mon paret va fer la collita de cireres: dues dotzenes de cireres petites, brillants i saboroses. Les millors que he menjat enguany. I ja que fèiem collita, també collirem els primers pèsols de garrova de l'any. Donen un gustet tan bo... mmmm

Les cireres no hi són totes, perquè la collita del cireres va a mitges. A la foto hi ha la meva part només.