A ca nostra, a ca els pares, a ca'ls padrins, sempre s'han usat ganivets i ganivetes den Campins de Consell. De fet, quan he usat altres ganivets, per molt professionals que fossin, no m'han anat tan bé com aquests.
Aquests ganivets necessiten un tracte una mica especial, no convé banyar-los massa, s'han d'eixugar amb un drap just quan s'han acabat d'usar. Convé esmolar-los amb pedra de tant en tant, i si es fa ben fet, t'hi pots afaitar. Mon pare ho prova quan acaba d'esmolar.
A Can Loi hi tenia 2 ganivetes den Campins, un de bo i un altre amb la fulla amb osques.
Per sort, l'altre dia que vaig anar al mercat de Santa Maria, hi vaig veure la parada den Campins de Consell i m'hi vaig acostar. Volia un ganivet gros per fer feina a la cuina, i una ganiveta petita per pelar i per usar a la taula (no m'agraden les ganivetes de serra). Quan triava la mida vaig veure que n'hi havia de dos tipus que aparentment eren iguals però el preu no ho era. A simple vista no hi veia cap diferència. Ho vaig demanar i l'amo me va dir que la diferència de 3 euros era perquè uns eren fets a mà i els altres no. Els vaig comprar dels cars, fets a mà, perquè me va explicar que eren més forts, tallaven més, aguantaven més esmolades.
3 comentaris:
Quines ganivetes més boniques!!! Les de casa sempre són les millors. Res d'importacions. Jo també preferesc els ganivets esmolats als de serreta.
Això de les cireres i els pèsols està molt bé. A mi els pésols frescos m'agraden moltíssim. A l'Alcúdia en compre a la verdureria i són bons. Salutacions
Jo també tinc ganivets fets a mà a Solsona, sempre vaig pels mercats (a Vic en trobo i a la Seu d'Urgell a voltes també) buscant les parades que en tenen. De forma són molt semblants als que ens mostres. Van d'allò més bé. En buscaré un de gran!
Un altre motiu per venir-te a veure, Chis! petons.
Publica un comentari a l'entrada