dissabte, 29 de desembre del 2007

Estic morta





Tanta de sort que només és un pic cada any.
Les matances rebenten i en el nostre cas, que feim més de 150 quilos de sobrassada, encara molt més.
Posam 150 quilos de carn, després hi has d'afegir el pebre, la sal, els budells i la corda.



Les sobrassades les he cordades totes jo, una vintena de llangonisses i les pultrus i les bufetes.
I després a fer frit per sopar.





Abans de dinar ha tocat pastar, érem 5 que pastàvem damunt una taula, pasta va, pasta ve... i a omplir el budellam amb maquineta de rodar, de les antigues.
Vos pos un parell de fotos perquè pogueu veure l'endemesa.
Tenc els dits escaldats de la corda de fermar... me fan molt de mal i a trossos me cau la pell, però la sobrassada és tan bona...
Per cert, me perdonareu, però me vull felicitar a mi mateixa per aquest comentari. La felicitació no és perquè el comentari sigui molt bo, però és el post número 200!!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Déu meu, quina feinadaa!!! I a més utilitzant la màquina antiga de rodar!

Anònim ha dit...

Suposo que la sobrasada està ben trempada no? Ja se sap, fins que les gotes de suor no començen a caure dins la sobrasada, no està ben feta!!!

I sí Leo, s'ha de fer amb màquina antiga de rodar. Així surten més bones!!

Au idò, bones festes a tothom!!
I com deia el mestre Ioda: "que la massa x acceleració t'acompanyi!!"