diumenge, 6 de març del 2011

Darrers dies que la carn val (o valia)

Està clar que avui en dia, que arribi la quaresma no és gaire determinant. Els dejunis i les abstinències de carn ens les passam per allà i qui les fa és més per una tradició social que no pas per una fe religiosa. Bé, vull creure que algú encara les fa de forma conscient.
Això sí, hi ha gent que aprofita la quaresma per treure's un vici o un costum: deixar de fumar, fer-se vegetarià, fer esport, deixar de menjar-se les ungles... són unes dates que ajuden a complir propostes o, al manco, a fer-nos-les.
Però els darrers dies abans de quaresma encara tenim tot el costum pagà que comporta: fresses, bromes, carn i menjars que també són tradicionals d'aquests dies com l'ensaïmada de tallades.
Antigament era habitual fer grans menjades de porquim perquè no en quedàs gens en arribar la quaresma, llangonisses primes, botifarrons, buidar els pots de saïm encetats, tot per treure de davant la mala idea de pecar. Després es feia una neteja profunda per treure qualsevol rastre d'aquest saborós animal, fins el punt de bullir ganivets i draps que poguessin contenir mínimes restes de sabor.

Per Can Loi hem decidit fer un arròs basat en tot aquesta menjua de porquim i també hem acabat puntes de coses que quedaven, això sí, aquí, durant la quaresma, seguirem pecant.

Arròs de darrers dies al forn
ingredients:
Una punta de cuixot salat
4 tallades de xulla
un pam (o més9 de llangonissa
1 patata grossa
1 moniato petit
1 ceba
300 gr de ciurons cuits
1 tomàtiga madura
1 cabeça d'alls
1 litre de brou (o 2 pastilles)
arròs bomba (el meu era Illa de Riu)
oli, saïm, sal, pebre bo.

Per començar, posarem a fer un sofregit amb el saïm, la ceba picada, el cuixot a trossets i la tomàtiga. Hi afegirem el brou i els ciurons. Ho mantindrem calent. Encendrem el forn a uns 200º.
En una paella gran o una cassola plana, hi posarem oli i l'encalentirem. En ser calent, hi marcarem, per tandes, la xulla, les patates i el moniato. Les reservarem.
Tot seguit, dins l'oli de la paella, hi enrossirem l'arròs.
Un cop tot preparat, en una greixonera plana o una rostidora de test, hi compondrem l'arròs i a damunt les tallades de patata, de xulla, el moniato, tallades gruixades de llangonissa i, enmig, una cabeça sencera d'alls.
Tot seguit ho banyarem amb el brou calent posat el doble de brou que d'arròs i una mica més.
En posar el brou, teniu present de no comptar el volum dels cigrons i el cuixot. Jo el que faig es colar-lo una mica, compondre l'espès i després posar el brou més o menys comptat.
Tot seguit, ho enfornarem durant uns 20 minuts.
A Can Loi hi hem posat això, però si teniu qualsevol cosa que vos faci mengera, posau-li fora por: un tros de botifarró, unes salsitxes, un poc de costella de porc, xoricets, xistorra, botifarres o d'allò que tengueu per ca vostra. Això sí, perquè sigui de darrers dies ha de ser porquim, eh! Ja vendran dies de bledes i bacallà!
Ah! una altra cosa! Procurau que la xulla vos quedi damunt perquè així amb el forn courà i farà crec-crec. Jo, sense voler la vaig tapar amb la patata i el moniato i va quedar gustosa però una mica bullida.

9 comentaris:

xisco ha dit...

tenc permís per fer-ho sense cuixot i sense sobrassadota?

Chis ha dit...

Ho pots fer amb el que vulguis sempre que sigui porcot. Res de règim ni desgreixat. De totes maneres, la sobrassada així com l'he posada se pot llevar fàcilment, perquè són tallades de llangonissa i el cuixot no és gens salat perquè ha servit per fer el brou, és com si fos carn magra.

Francesc ha dit...

Talment un arròs al forn valencià, llevat de la llonganissa (sobrassada prima)!!! Fa molt bona cara. Me n'hauria menjat un parell de plats acaramullats. Per cert, això de "pecar" està molt bé, més encara quan t'ho prohibeixen...

Chis ha dit...

Francesc estimat,
el món, sense pecatòrum, no seria món!

starbase ha dit...

Olalà, uonderful.

Certament com ha dit en Francesc m'ha recordat al tipus d'arròs que vem menjar a Vinarós. Amb la patateta posada per allà.

I jo si no hi ha sobrassada es que directament ja no m'hi poso, ostiesssssssss XDDD

Glòria ha dit...

M'ha recordat un arròs al forn que varem menjar a casa d'uns amics de València. Hi ha alguna diferència, però, com el moniato i la llonganissa. Que bons que són aquests arrossos!!!!.

Chis ha dit...

Glòria,
la cosa està en posar-hi del què hi ha a casa. A Can Loi no hi falta la sobrassada, en aquest cas llangonissa. I encara que a en Xisco no li agradi cuit, de cuixot per cuinar mai ens en falta, tampoc.
Però si no en teniu, posau-hi una altra cosa. I sí, és d'inspiració valenciana, però un tant diferent.

Massitet ha dit...

Uou!
Aquest arròs és descomunal!! EL podrem fer quan torneu a venir, a l'endemè de fer el brut???

Què bo!!!

Chis ha dit...

Massitet!
Farem el que tu vulguis!!