D'educació i menjadors.

Feia dies que no escrivia, ho sé... però aquesta darrera vintena de dies la meva vida ha estat una muntanya russa d'emocions confrontades, de pujades i baixades de moral i de males i bones notícies seguides. Però avui, llegint el diari quan berenava el dematí, he llegit una cosa que m'ha cridat molt l'atenció: "Más de la mitad de los comedores de los colegios de las Baleares incumple los consejos de verduras y frutas"
Del contingut de la notícia, si no la voleu llegir, vos en podeu fer una idea: poca verdura, poca fruita, molta carn, pasta i arròs (del peix, ja me fan dubtar més) i un excés de sucres.
Jo que sempre he estat un paradigma de la triadesa de paladar fins al punt de que algú me diu que som una "gastrotalibana", veig l'error d'haver tengut una mare bona cuinera i que me va consentir el paladar de forma excessiva. Per sort, amb els anys, el meu sentit del gust ha anat reeducant-se a força de curiositat i d'obligació imposada per mi mateixa, precisament per la consciència que tenc de la castració del paladar que vaig patir de petita.
Els menjadors, més enllà que la família, haurien d'oferir l'educació alimentària que avui s'ha perdut a les cuines de les cases. Moltes famílies ja no sopen, només piquen d'alguna cosa precuinada, i molt manco complementen el menú de l'escola, tot i que se suposa que l'escola dóna els menús amb anticipació perquè els pares puguin equilibrar el sopar en funció del que han menjat el migdia.
Que els menjadors miren de reduir despeses, ho sabem tots, però d'això a no complir uns mínims dietètics equilibrats sembla que hi hauria d'haver un abisme, i no hi és. Sobre això, pens que les empreses externes al centre que se dediquen als càterings han fet molt de mal perquè aquests sí que només miren la butxaca... i si no ho creis, no fa massa vaig veure una bossa al buit plena de fideus amb brou, refrigerats i amb una data de caducitat molt llarga. Tan difícil és fer un poc de brou de pollastre i posar-hi una mica de fideuí?
Fa un temps, fent el meu passeig diari per blogs admirats, Anna Mayer va escriure al seu blog Lions and Pancakes que la havia comprovat que la mala alimentació dels nins a l'escola on van els seus fills era, i aquí tenim la cosa curiosa, culpa dels pares perquè estan carregats de punyetes i de complexes. Vos deix enllaçat el post perquè val la pena.
I tornant als menjadors, des de Can Loi, vull reivindicar la figura de la cuinera d'escola, aquella persona que com si fos la mare de tots, els prepara una dieta equilibrada, moltes vegades amb el pressupost massa ajustat, però que sap educar els paladars dels menuts perquè siguin persones saludables i que compensa el mal moment de les llenties (per dir una cosa que a mi no m'agrada gens) amb una coca amb xocolata.
I xerrant d'aquestes cuineres, fa un parell de dies va caure a les meves mans el llegat d'una d'aquestes dones que donaren dinar a un parell de generacions que ara ja són pares, i fins i tot padrins, d'altres nins que mengen a menjadors avui. Fris de que sigui l'agost per poder entretenir-me a llegir aquelles plaguetes plenes de notes, receptes, comentaris, rectificacions i secrets.
I com a teràpia personal, continuaré amb la meva reeducació del paladar i pens anar a l'stage d'aquest estiu amb els ulls, el nas i el paladar ben oberts, però sobretot amb el cervell tan absorbidor de coses noves com pugui.
De l'stage ja vos contaré més coses perquè l'aventura comença dijous a Madrid assistint a un curs de pasta, precisament de la mà de Anna Mayer, i acabarà a Santiago de Compostela dins la cuina de Casa Marcelo de la mà de Marcelo Tejedor i del seu equip. I entre una cosa i l'altra coneixeré un gruix important de bloggers "dels meus" de tot l'estat.
I sí, estic molt nerviosa.