Un petit paradís davant la mar: Fibonacci

Per sort, a Mallorca se comencen a obrir locals que fugen del "celler rústic" cutre que serveix d'excusa per a la mediocritat. Poc a poc s'han obert portals on la qualitat està al servei dels productes que ofereixen i tot envoltat de detalls agradables, elegants, que t'hi fan trobar bé.

Que el Portitxol s'està convertint en una zona de moda no és una novetat i n'hi ha, com una servidora, que de petita ja adorava passejar per aquesta zona, quan feia de carabina de festeig del meu padrí jove.

Allà, al Portitxol, davant per davant del club nàutic hi han obert la segona botiga de Fibonacci, un forn-pastisseria-cafeteria, tot en un.
L'amo és un noruec i a darrera el taulell hi ha una danesa, molt simpàtica que s'ha entretingut a explicar-me 4 coses dels productes que tenen.

Del local en destacaria la blancor i el disseny acurat, el finestral que dóna al carrer, i la terrassa. Però per damunt d'això en destacaria els detalls: espelmes, llibres sobre pa, sucres i sacarines de moltes castes, el disseny de la il·luminació artificial, flassades a la terrassa per tapar-se les cames... detalls que no ens hi tenen avesat altres locals mallorquins.





Quan arribes, veus petites cartolines que serveixen per indicar al client que cal anar al taulell a demanar. No és en va, perquè allà hi pots veure tot festival de pastes, pastissos, glasses, cobertures, panets, cafès, tes, sucs... tot, i repetesc, tot, fa mengera, moooolta mengera!

Nosaltres ens hem decidit per un tall de pastís de pastanagó i un altre tall de pastís de xocolata. Per beure, un te que he deixat a l'elecció de la cambrera, i un suc de taronja natural.
El te, una elecció perfecta. Ara me penedesc de no haver-li demanat de què era exactament. I dels pastissos... els millors que he menjat mai amb molta diferència per sobre dels segons.

A banda del que és purament pastisseria i forn, també ofereixen una selecció de productes per acompanyar el pa: olis, vinagres i preparats de tomàtiga seca per a fer pasta de bruschetta.
Com que la carn és dèbil i jo de carn en tenc molta, repartida per tot el cos, no m'he pogut estar de comprar dos pans. Tot i ser el capvespre i ja quedar poca cosa, segons m'ha dit l'al·lota danesa, he tengut dificultats per decidir-me només per dos. Un, m'he deixat guiar per l'al·lota, que m'ha dit que era el seu preferit: pa de civada.
Aquest pa és dels de molla tendra, quasi bé com de coca dolça, amb crosta finíssima tota folrada de flocs de civada.
Quan n'he llescat la primera llesca no m'he pogut estar de posar oli bo damunt el banyó i menjar-me'l just així, inflant els pulmons del seu aroma.

L'altre pa, l'he triat guiant-me per dues coses: el nom i que era de llavors. John Bread, posava el lletrero, i no sé per què he pensat en Iban Yarza, en Londres, en Saint John, en xuia fumada torrada i... he dit... aquest!



La danesa ha estat molt amable en tot moment i m'ha contat que és molt important la qualitat de les farines que usen, que tenen l'obrador a la Ciutat Jardí, on hi ha el primer local que obriren, i que usen massa mare, "masa de madre" deia ella.

Ha estat una experiència que faig comptes de repetir seguit seguit i que recoman a tots els que, sigui pel que sigui, vos trobeu aprop del Portitxol o de la Ciutat Jardí.

I si Fibonacci vos recorda alguna cosa però no sabeu el què, vos deixaré una pista: 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21...

Ah! i si una cosa demostra que el pa és bo és que tot i ser les 7 del capvespre i parlar de pa fet durant la dematinada, tot el cotxe feia aquella flaire deliciosa que fa el pa fet per mans experimentades. I mirau si l'aroma ha de ser forta, que la sentia tot i estar en plena crisi al·lèrgica i tenir el nas ben tapat!