Fins que t'han caigut les dents. Magranetes

Fa un parell de dies vaig veure la filla d'una amiga que berenava d'una magraneta i tota la memòria gustativa se va posar en marxa una vegada més i me va venir a la boca aquella textura flonja i aquell gustet dolcet de les magranetes que menjava per berenar quan era petita.
El diccionari Alcover-Moll en diu de les magranetes que són un panet petit de forma arrodonida, però jo en destacaria també la dolçor de la pasta i el dibuix com de les 5 aspes d'un molí que tenen a damunt. També en diria que és un pa "típic" per als infants, supòs que és perquè és un pa fluix, bo de menjar i perfecte per les dents de llet i els portells. És curiós com, quan ja t'havien caigut les dents i tenies les noves, els al·lots deixàvem de menjar magranetes (o vienes) i ja menjàvem panets forts.
Com que la maquineta de pensar ja s'havia posat en marxa després de veure el berenar de na Mariona, me vaig posar a cercar si cap dels llibres que tenc que parlen de pa parlaria d'aquests panets... i res. Després va tocar cercar al "gran" llibre i vaig obrir una finestra de google i m'hi vaig encomanar, i vaig començar a veure panets que imitaven aquell molinet de damunt... ja no me podia aturar.
Les darreres magrenetes que he comprat molt de tant en tant duien les aspes marcades de motlo però gràcies a la recerca vaig comprovar com hi ha dos sistemes de fer nusos amb la pasta que fa que surtin aquestes aspes de forma natural i que pel món en diuen panets Kaiser.

Magranetes

Ingredients:

550 gr de farina fluixa (més una mica més per enfarinar la taula)
25 gr de gluten
300 ml de llet
1 ou
30 de mantega
1 cullerada de mel
1 polsí de sal
1 cullerada de llevat sec

Per començar posarem la farina, el gluten, el llevat i la sal dins un bol gran. Ho remenarem perquè se mescli i farem un volcà.
De banda, posarem la llet i la mantega amb la mel dins un altre bol que pugui anar al microones i ho entebirem una mica, no massa, just perquè la mantenga torni fluixa i la mel se fongui una mica i la temperatura ajudi a fermentar. Dins aquest bol dels líquids també hi posarem l'ou i ho remenarem un poc perquè l'ou se trenqui. Ho afegirem a la farina i ho pastarem fins que se desferri de les mans. En arribar a aquest punt, enfarinarem la taula i hi abocarem la pasta per seguir pastant.
No sé on vaig llegir que perquè les pastes surtin bones, s'han de pastar uns quinze minuts, així es que pastarem una estona llarga fent dobles, trencant la pasta i dant-li una bona pallissa amb els punys.
Ho deixarem fermentar en un lloc càlid, tapat amb un drap humit, fins que dobli el tamany.

Quan hagi fermentat, amb un ganivet tallarem les porcions de pasta de cada panet, solen ser d'uns 80 gr, però jo ho vaig fer a pens. I ara ve el moment de fer els nusos de la pasta.
Vos deix dos vídeos on podreu veure com se fan.





I els meus varen quedar així. No estan massa ben fets, però és que les manualitats mai han estat el meu fort.

Els vaig deixar fermentar una horeta més a dins la cuina amb el forn encès i mentrestant vaig preparar vapor dins el forn. Hi vaig posar una greixonera amb aigua ben calenta i just abans d'enfornar la llauna vaig tirar mig tassó d'aigua damunt la placa de baix per fer un bon nigul de baf. Vaig enfornar, tancar la porta i posar el forn a 175º aproximadament.
És important que les pastes refredin damunt un retxat perquè la humitat pugui evaporar-se bé i no queden amb la pasta banyada.

La molla de dedins va quedar així de bé.
Pot ser el gust de mel era una mica massa fort perquè en vaig fer servir una de casolana, crua, i sempre té més potència de gust. Però tot i així a mi me va agradar molt el resultat i, el què més m'agrada de fer pa a casa, 3 dies després encara eren ben bons!

Com sempre que faig pastes, va ser una agonia esperar que refredassin i, el primer, el vaig menjar com m'agradaven quan era petita, només amb una mica d'oli del bo, del d'oliva verge i un polsí de sal. La resta de coses que s'hi posin ja va a gustos: crema de xocolata, cuixot salat, cuixot dolç, paté, tomatiga frega... un ou estrellat... cada un que hi posi el que vulgui!