dissabte, 20 de febrer del 2010

Primavera anticipada

Hi ha dies com el d'avui que el sol ens riu a la cara tot i que la temperatura sigui oposada a la quantitat de llum. I la madona de Can Loi s'aixeca prest i va a obrir amb el tassó de cafè calent, i queda dreta damunt el portal, mira la llimonera, surt a damunt l'empedrat i mira, sempre, si la porta del camí dels tarongers és oberta (si hi està és que en Loi és per aquí), després mira si el dia és tan clar com s'ha pensat i mira cap a les muntanyes.

Avui, el dia, si no fos pel fred, podria passar per una diada d'abril. Per això mateix, el cosset, que està sadoll de tanta gelor, demana aliments que l'acabin d'enganar i que, juntament amb la solellada, li facin creure que el calendari ha pegat una correguda forta.

Divendres passat vaig creuar, com cada dia, el mercat de l'Olivar, el Boqueria mallorquina, i vaig comprar 4 carxofes precioses, pensant que les faria, unes xips i les altres amb arròs, però coses de la vida, vaig recordar que en Daniel Martínez, en Pintxo de Directo al Paladar i de Yo llego a fin de mes, havia penjat al Facebook un plat que m'encanta: les carxofes al forn.

Les darreres que havia menjat me varen regalar el paladar en un restaurant de Barcelona, com a primer plat, fetes tal i com les he fetes jo, amb una mica de cuixot.

Carxofes al forn amb cuixot.

Ingredients:
2 carxofes per cap
oli d'oliva verge
cuixot
porradell

Agafau les carxofes, que siguin grosses però no granades, i tallau-ne el tronc ben arran de la base perquè s'aguantin dretes ben planes. Regau-les amb oli i enfornau-les a 180º durant uns 45-50 minuts.
Quan les carxofes sigui cuites, tallau un tros de cuixot a quadrets i posau-lo dins una paella perquè es dauri una mica i perdi greix. A la vegada, tallau una mica de porradell que donarà frescor i color al plat.
Quan el cuixot sigui cuit (no ha d'estar molt torrant, només una mica perquè se reforcin els sabors i perdi greix) reservau-lo.
En un plant, posau-hi dues carxofes per cap i amb els dits separau-ne una mica les fulles i posau-hi una mica de cuixot per damunt i la quantitat de porradell que vos agradi.


Per menjar aquest plat no valen coberts. S'ha de menjar amb els dits, arrabassant cada una de les fulles i menjant-ne la part tendra. De les primeres fulles en menjarem poca cosa, però com més endins ens facem, més grossa serà la part a menjar, fins que arribem al cor tendre.
A la foto d'abaix i veureu l'estesa de fulles que queda dins el plat... però... quin plaer de menjua bona!
Les podeu menjar com uns entrants, com un primer plat o com una guarnició.
Jo, m'ho he menjat per dinar, asseguda al soleit, damunt la pedra del portal de Can Loi, llepant els dits i pensant que la primavera serà aquí en no-res, i que avui és una petita primavera anticipada.




I sí, avui estic una mica blana...

4 comentaris:

Francesc ha dit...

Quina recepta més bona i quina descripció més abellidora!! A mi m'agraden molt les carxofes, però mai no les he menjades així. Aquesta recepta me l'apunte. Quina sort poder gaudir d'un dia assolellat en un lloc tan bonic com és Can Loi. Podries posar més fotos d'eixe lloc que segur que ens agradarien a tots. Salutacions

Glòria ha dit...

Gaudeix d'aquesta primavera anticipada, perquè si fossis a Barcelona, gaudiries d'uns dies de pluja força, i potser ja massa, continuats.

T'imagino al portal de Can Loi, assaborint aquestes carxofes tan delicioses!.

La cuina vermella ha dit...

Has fet un post romàntic, excel·lent, per un moment pas transportat allà, a ca teva, mirant amb tu, el llimoner. Unes besades fortes només per a tu!

. ha dit...

Veure es resultat des teu gran dinaret em cuida fer que em sàpiga greu es no agradar-me ses escarxofes. Sa bona pinta que fan ^^

En fi al·loteta mallorquina, salut i bons àpats!