diumenge, 27 de desembre del 2009

Una foodie a Barcelona

Texto en castellano

Feia dies que tenia pendent aquesta entrada del blog.
Fa un parell de setmanes vaig fer una petita (però intensa) estada foodie a Barcelona.
La meva agenda estava totalment atapeïda de cites gastronòmiques: xefs, bloggers, amics d'estovalles, productes, productors... Vos en deix un resum fotogràfic, per allò que una imatge val més que mil paraules, però així i tot també hi introduiré algun comentari.


Restaurant Catalina del xef i amic José Lacambra: una nit de tasts, converses i del millor arròs que he menjat en ma vida. Una nit memorable que esper poder repetir, tant per la meravellosa i acurada cuina feta amb un producte extraordinari, com per la conversa fins la matinada amb aquest geni de la qualitat i la senzillesa.

L'estètica del restaurant és elegant i senzilla, sense caure en el ja odiat minimalisme.


La meva taula: entrants i vi.


La meva taula amb el meu xef. És un luxe que algú així es prengui la molèstia de cuinar exclusivament per a mi i em vagi ensenyant trucs de la seva manera de fer.

L'abans i el després: el millor arròs que he menjat en la meva vida. Ja ho havia dit, però ho necessit repetir.


Les postres, un coulant correcte que ja no cabia dins el sac.

En la meva vida hi ha un abans i un després d'aquesta ampolla. Ara en tenc una que presideix la meva prestatgeria i m'acompanya en alguna nit solitaria.

Els dos protagonistes de la nit, amb la banda sonora que va posar els Pet Shop Boys. Una nit memorable.

Canviant de dia i de lloc: ànec a la taronja.


Ja és tradicional menjar magret a Barcelona... aquest amb unes ametles i un llit de patata al forn


Cap i pota, gelatina pura.


Un capvespre memorable amb La Cuina Vermella.


La Cuina Vermella i els seus meravellosos detalls. Si aquest parell no se fan estimar, no se pot estimar ningú. Moltes gràcies amics meus!

Un detall del pastís que vaig poder menjar per berenar: xocolata amb crema de castanyes.

Dinar indispensable en anar a Barcelona amb el meu company de converses eternes, d'estovalles gourmandes i calidesa de despatxos. Podria ser el meu pare i l'estim com a tal.

Un altre moment blogger amb Sara Maria visitant la Granja Viader, on inventaren el Cacaolat. La nata tenia un ja quasi oblidat gust de nata. De totes maneres... on hi hagi un Laccao...

Tassonets de Bubó, ja era molt tard i hi havia poca cosa.

Com canvia el paladar. Quan era petita odiava la merenga, ara... mmmmmm, quasi bé m'obsessiona.

I a banda de tot aquest menjar que me'n vaig dur posat, també vaig tornar cap a Can Loi amb 2 kilos d'arròs, mig quilo de fideus, y 9 kilos de llibres de cuina.

Ara ja torn tenir ganes de tornar a Barcelona, pel menjar, pels llibres, per les compres i, sobretot, pels amics.

5 comentaris:

Francesc ha dit...

Caram, Chis, quina estada a Barcelona més ben aprofitada!!! Si et diguera que m'has fet enveja seria poc. Què bo!!! I, a més, amb els Amics Vermells de colofó!!! Besades

Glòria ha dit...

No sabíem que havies vingut a Barcelona. A veure si a la propera ens trobem!.

Una abraçada i bon any 2010!.

Chis ha dit...

Glòria, passejant amb la Sara Maria em va dir on treballaves! la pròxima vegada farem un cafè de nit!
Petons i feliç any!

Francesc... i amb el que m'ha portat el carter avui a casa... uuuuuuh... com no hem d'estar grassos, nen!

Anònim ha dit...

No saps el que has fet descobrint aquesta ginebra a n'en Pep!!! Feliç any nou!!
Coloma.

La cuina vermella ha dit...

Estimadíssima amiga!! no saps l'alegria tan maca que hem tingut llegint el teu post. Ens has fet tornar a reviure aquell dia meravellós amb tu, els 3!
Casa nostra és casa teva. Ja ho saps.
T'estimem moltíssim. Un petó enorme, vida!