Dinar al Cafe Des Artistes. Berlín.

Dels dies per Berlín en destacaria quatre coses: el fred i l'aigua, el mal d'esquena, el dinar al Cafe des Artistes, i el sopar en un italià a la plaça de l'ajuntament.
El menjar, en aquella ciutat, és barat, bo i barat. El servei, molt millor que per aquí. Però el Cafe des Artistes me va sorprendre d'una forma molt especial.
Cercàvem per dinar peus davall taula en un lloc que ens entràs pels ulls. Poc a poc vàrem anar deixant la zona comercial per excel·lència de la ciutat i ens vam anar introduint dins un barri preciós.
La gran quantitat de banderes amb l'arc de sant Martí, la bellesa dels petits jardinets, la netedat, la gent que s'hi passejava i l'ambient (mai millor dit) ens va indicar que estàvem dins un dels barris gays.
Va ser així, que de sobte vàrem trobar un lloc preciós, blanc per defora i taronja per dedins amb una pissarra que posava menú del dia i el nom del local: Cafe des Artistes.
Hi entràrem i un camarer, n'Osvaldo (nom que decidírem de posar-li), veneçolà ell, ens va atendre fruint ell de nosaltres i nosaltres d'ell. Va ser molt agradable, ple de detallas i amb un servei exquisit, i del dinar... val més que mireu les fotos...


Només asseure'ns a la taula, que ens van instal·lar ben davant una enorme finestra, els 4 començals en forma d'U mirant cap al carrer (ho vam demanar així per veure la bellesa del barri) ens dugueren pa de 4 tipus diferents i aquesta mantega de tomàtiga seca i fruits secs: deliciosa.


La taula estava molt ben muntada: estovalles blanquíssimes de molt bona qualitat, coberts preciosos, dels que pesen, dels que m'agraden, barrocs, la porcellana blanquísima i brillant... i un punt de color que donaven unes pomes verdes que brillaven damunt la blancor costant... preciós.


De primer plat, el menú tenia dues opcions: amanida o crema.
L'amanida, ens va explicar n'Osvaldo, era una petita mostra de totes les amanides que serveix el restaurant fora del menú, una culleradeta de cada una coronada amb endívia. Hi havia una amanida de pasta, tabulé, amanida de patat, amanida de poma... deliciosa.

Com que a mi no m'agraden les amanides amanides (rareses que tenc) vaig optar per la crema. Era una crema de patata i bolets fantàstica. Al punt de temperatura, al punt de cremositat, al punt de potència de bolets i al punt de suavitat de patata.

De darreria, la meva opció va ser filet de vedella amb guarnició de verdures saltades i puré de patata: im-pre-sio-nant! Cocció de verdures increible, punt de la carn exacte, i del puré... mmmm....

N'Osvaldo va tenir problemes per explicar-nos quin era l'altre plat de carn: va resultar ser pularda, pitrera de pularda amb col fermentada i puré de patata. La carn tenia un aspecte inmillorable. La col aquesta no m'agrada però fins i tot me va fer mengera (tot i que no en vaig menjar). La ració: brutalment enorme.

Ho regàrem tot amb cerveses, aigua i alguna copa de vi blanc d'aperitiu.

Les postres: copa de fruita. Molt ben presentada, molt còmoda de menjar, molt fresca.


Després cafè ràpid i n'Osvaldo ens va donar indicacions per visitar coses i sortir de nit. En Hans (el nom que posàrem a l'altre cambrer) va ser molt agradable i va intentar comunicar-se amb nosaltres però només parlava alemany.
I abans de partir, la visita obligada als lavabos: ram de roses fresques, tovalloles de roba individuals per aixugar-se, aigua tèbia a l'aixeta, sabó amb una aroma deliciosa... Fins i tot el bany enamorava.
Si mai anau a Berlin, cercau-lo!