M'agraden les primaveres. Ho he dit altres vegades, però cada vegada que me pos de màniga llarga prima som una mica més feliç. I per acabar d'arrodonir la felicitat, la pluja me visita fent-me un escolt sobre els bolets que l'esperen per saludar-me d'aquí uns dies. Les primaveres , d'hivern i d'estiu, són el meu temps ideal.
Els dies de pluja, no sé per què, les coses me reten, el meu cervellet va com a més actiu i amb ganes de fer coses. Vos deix la mostra d'avui
Amanida de tardor
Ingredients:
1 pera
cuixot salat de qualitat tallat finíssim
1 tomàtiga cherry
mescla de fulles tendres
1 figa
encenalls de formatge curat
per a la vinagreta:
oli d'oliva verge
actimel
flor de sal
festucs
Fer-la és ben senzill, se tracta de pelar la pera i la figa i tallar-les. Compondre amb una mica de gràcia i combinat els colors els altres ingredients i fer la vinagreta amb l'oli, un raig d'actimel i els festucs picats per tirar-la per sobre.
Per servir-la, millor que cada un se posi la vinagreta segons li agradi, i la flor de sal, posau-la que contrasti amb els elements més dolços del plat.
I de postres:
Milfulls de poma al forn amb brossat trempat, mel i nous.
Ingredients:
1 poma golden
50 gr de brossat
1 cullerada de sucre
canyella
pell de llimona ratllada
mel de qualitat
un parell de nous.
He posat la poma a tallades rodones sense les llavors dins el microones durant 5 minuts. Mentrestant he trempat el brossat amb el sucre, la pell de llimona i la canyella. Ho he mesclat molt bé i ho he reservat.
Quan la poma ha estat cuita he muntat capes de poma i de brossat (he usat una màniga pastissera per posar-lo) i a sobre de la darrera de poma hi he posat mel i unes nous picades grosserament.
És recomanable guardar-ho dins la gelera una estona abans de menjar-s'ho.
Ja veis que un migdia de tardor dóna per molt. Ara, després de dinar, queda una petita escurada i un cafè calent per a seguir amb energia tot l'horabaixa.
Feliç tardor a tots i al meu cosí Toniet, Molts d'anys, que avui és el seu aniversari. El dinaret me l'he menjat jo tota sola però m'ha servit per celebrar-li l'aniversari.
2 comentaris:
ME-RA-VE-LLÓS!!! Ets una cuinera de primera!!! Ben fet, això de celebrar l'aniversari del teu Toniet (felicitats, xato!).
Per cert, per Tavernes i part del País Valencià sempre s'ha dit "primavera de l'hivern" a la tardor. Quina llàstima que no s'haja fet més popular arreu del català...
Això de primavera d'hivern, primavera d'estiu, m'ha recordat un poema de Joan Salvat Papasseit: Res no és mesquí. De totes maneres, en el català oriental no s'ha conservat aquesta expressió.
M'agrada aquesta amanida de tardor i les postres, delicioses!.
Fins aviat
Publica un comentari a l'entrada