dimecres, 30 de setembre del 2009

Ai... les paraules.

Feia molt de temps que no me trobava en la situació mental en la que estic en aquests moments.
Ja no recordava com algú pot ser capaç de fer-me rodar el cap com si d'un mareig se tractàs. I és que les paraules maregen... molt.
Falten 3 dies per tenir gent a sopar a casa, bons amics, i som incapaç de concentrar-me en elaborar un menú amb un mínim d'equilibri. Tot el que em passa pel cap, ara, va en mides irracionals.
Des del cap de setmana només me ve el teu nom al cap... i aquest és el mal, el només.
Les paraules poden fer emmalaltir d'una malaltia que desig, a les fosques, amb els ulls tapats, plena de sal eixugada davall la lluna, ballant un rock'n'roll o un reggae, o un vals...
Ai... les paraules... redunden damunt tot lo que hem fornicat... i vull estar infectada de tu, vull estar malalta de tu (però retorna'm el meu sentit).
Sort en tenc de la música.

3 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

ai l'amor...

josep ha dit...

Qui deia que el romanticisme estàva passat ?

Francesc ha dit...

L'amor és un estat meravellos... enhorabona!!!