Tatín d'albergínia amb mel i sobrassada

Feia molta estona que ho havia provat i m'havia agradat. Avui he tengut el temps per fer-ho i no menjar-m'ho abans de fer les fotos.
Les albergínies, a Can Loi, són molt estimades sobretot d'ençà que és fàcil trobar-ne d'aquestes blanquinoses, just tacades de morat. Aquestes albergínies són de pasta molt fina, delicades de cocció.
Per altra banda, el fruit sublim de les abelles: la mel. La mel cada dia m'apassiona més, la concentració d'aromes florals dins aquell riu daurant...
La pasta de full la tenia congelada de fa estona. Sempre va bé tenir-ne una mica dins el "fons de congelador" (fons d'armari dels congelats, els clàssics que mai passen: espinacs, pèsols, gelat, croquetes, brou, carn, pasta de full)
De la sobrassada que menjam a Can Loi no vos en diré res... qui l'ha tastada ja sap com és, i qui no, el temps que està se torba.
Ara sense voler ja vos he dit tots els ingredients, així que avui estalviarem el llistat.

Per fer la tatín he posat a escalivar tallades rodones d'albergínia que havia tengut una mica amb sal (després les he rentat per llevar-la) untades amb mel.
Quan han estat cuites, quasi foses, les he posades ben estretes dins una plata fonda, més petita, hi he posat més mel i trossets de sobrassada entre tall i tall. Per acabar, ho he tapat tot amb la pasta de full entrant les puntes cap a dins.
Ho he enformat 10 minuts a foc fort.