Feia dies que tenia pendent aquesta entrada.
Quan vaig estar per terres alcoianes, vaig retrobar el plaer de menjar una croqueta de cuixot casolana, amb cuixot prou present per reconèixer-ne, sense cap dubte, de què era aquella meravella de beixamel.
Les darreres que havia menjat, abans de les alcoianes, eren de les "emergència extrema" (un esport d'alt risc, per a gent com jo -i per a molts de vosaltres-) és a dir, de les de super, congelades i de marca blanca, de les que tens per quan acabis les que fas tu, d'emergència extrema, vaja...
Les tenia fetes feia dies, congeladetes, apunt de salvar un sopar improvisat o un dinar de correguda o, per què no, un dia de gola pecaminosa.
Ahir vespre va venir a sopar en Jaume, una de les meves víctimes gastronòmiques que, cada dia n'estic més convençuda, me regala la seva falta de criteri alabant-me les menjues que li pos dins el plat. El menú: Co-cletes de cuixot a l'estil d'Alcoi, tomàtigues de pruna farcides de trempó amb formatge maonès, i de postres gelat sense sucre (per compensar hehehe...)
Les Co-cletes, se diuen Co-cletes perquè la recepta és den Co.
Ingredients:
Cuixot salat (jo vaig comprar una punta a la xarcuteria Creus del mercat de l'Olivar, les tenen molt bones)
Farina
Llet (la meva era semidesnatada amb fibra)
Oli d'oliva verge.
Sal
Nou moscada
ous batuts
galeta picada o pa ratllat
Primer tallau a mà el cuixot, a cantonets ben petits, però existents (res de capolat o triturat). Posau els cantonets dins una paella amb una mica d'oli i deixau que es daurin a foc lent molt lleugerament, just que es fongui el greixet i s'aromatitzi l'oli. Afegiu-hi la farina i remenau-la durant uns minuts per treure-li el gust. Posau-hi una mica de nou moscada. Poc a poc, anau afegint-hi llet i no vos atureu de remenar, remolcar i donar-li voltes. Posau-hi una mica de nou moscada. Posau-hi llet fins que tengueu la consistència de la beixamel que vos agradi, sempre deixant que s'hagi begut abans de posar-n'hi més. Rectificau de sal.
Deixau refredar la pasta dins una plata gran i un cop freda, feis les croquetes de la forma que volgueu, ajudats de pa ratllat o farina per donar la forma inicial. Després passau-les per ou batut i a continuació arrebossau-les amb galeta picada o pa ratllat.
Jo les vaig congelar a l'espera d'una ocasió especial.
Les tomàtigues farcides les vaig penjar en un post antic, si us interessa el com es fan.
La textura de la croqueta és perfecta: cremosa, saborosa i cruixent per fora.
Una vegada més, en Jaume fa gaudir de sopar a Can Loi.
6 comentaris:
Nosaltres volem ser en Jaume i venir a Can Loi a fruir amb tu, estimada Chis!
Per cert, quan dius cuixot salat a què et refereixes???
Molts petons nina bonica.
cuixot salat, pernil salat, kamon serrano de tota la vida...
HOLA KÁ, les croquetes son recepta de CAL DANI, a Alcoi no es fan jajaja, bueno si es fan...a casa meva jajaj BESETS
En cap moment dic que aquestes croquetes siguin típiques d'Alcoi. Dic que les vaig RETROBAR a Alcoi, durant la meva estada i que les va fer Co.
Tiaa... si que tenc criteri!!!
Però el que és bo és bo i punt.
I les co-cletes eren molt bones!
Ara que el gelat també me va sorprendre.
Em puc apuntar a la cua dels qui volen ser Jaume? Promet lloar-te tots els teus plats i repetir... ;D
Publica un comentari a l'entrada