Co dolcet + Ca picanteta = Coca dolça de sobrassada

Si dius a una persona major de Mallorca què li sembla mesclar dolç amb salat, segur que te contesta que no s'ha de fer, que el salat va davant i el dolç a darrera. Però si ho mirau bé, la nostra gastronomia està farcida de plats salats que inclouen dolç (fruita seca sobretot: panses, albercocs, prunes...) i plats dolços amb coses salades com ara la sobrassada.
Avui toca un plat d'aquests dolcets, de postres, amb un punt salat i picant, acompanyat de l'àcid de l'albercoc.
Una cosa que he demostrat un altre cop és que una mateixa recepta, amb les mateixes mesures, pot ser molt diferent segons la mà que la prepara. La recepta la fa la meva padrina materna, ella la va ensenyar a fer a ma mare, i ma mare a mi. La mateixa recepta, les mateixes mesures, tot ben igual, però són 3 coques completament diferents.
Aquesta mateixa base de coca dolça se pot acompanyar de pasta d'albercoc (a fora temps, albercoc en conserva al natural passat pel passapurés amb sucre i canyella) o amb untadeta de crema o simplement llisa, per a mullar amb el cafè amb llet.
I una besadeta per a tots aquells qui entenguin el títol.

Coca dolça ràpida de la meva família materna.
Ingredients:
5 ous
1 tassó (dels de nocilla de vidre) de sucre
1 tassó de llet
1/2 tassó d'oli
2 tassons de farina
1 sobre de llevat químic.
una cullerada de sucre i una d'oli per a untar el motlle.
albercocs frescs
sobrassada


Enceneu el forn a uns 180º.
Per començar separau el vermell del blanc de l'ou. Amb el vermell mesclau el sucre i muntau-ho fins que dobli el volum. Afegiu els altres ingredients molt poc a poc sense aturar de muntar. La farina millor que la passeu per un sedàs. Muntau els blancs a punt de neu fort i afegiu-ho a la massa dels vermells intentant que no es perdi l'aire.
Untau el motlle amb oli i després tirau-hi el sucre per sobre per fer una capa ensucrada.
Posau la pasta dins el motlle i enformau-ho uns 20 minuts baixant la temperatura a 140º.
Quan han passat els 20 minuts, treis la coca i posau-hi els albercocs mitjos sense pinyol col·locats per sobre, i les puntetes de sobrassada. Tornau a enfornar-ho uns 10 minuts més o fins que la prova de l'escuradents ens ho indiqui.
Deixau-la refredar.


La de la padrina és molt densa, la de ma mare és com una esponja de forats grans. La meva és molt esponjosa amb milions de diminuts foradets que la fan lleugera tot i semblar densa.

A mon pare, si el vols fer content, els albercocs i la sobrassada s'ha de tocar, i alguna vegada ens ha suggerit que en lloc d'untar-la de crema, la untem de sobrassada perquè el suquet entri dins la massa. Després diu que el dolç i el salat no casen i la seva frase més repetida "no me vengas con platos finos" (ho diu en castellà no sé per què)

I per acabar, a tots aquells que heu captat el títol, una altra besadeta, picantona com la sobrassada, sobretot a Co.