Amb la caloreta arriben les primeres collites. Després dels pèsols de garrova, han arribat les primeres mongetes planes, les que a mi m'agraden. A ca mon pares els agraden més les rodones i a jo, no me demaneu per què, només pas gust de menjar-ne de planes. Així que fa un parell d'anys vaig convèncer a mon pare de fer-ne planter i sembrar-ne a l'hortet.
Avui dematí la collita ha estat de 3 kg. A Can Loi n'hi ha quedat 1 i n'he emprades ja per dinar.
Mongetes planes saltejades a l'estil de Can Loi amb mulletes de pa.
Ingredients:
mongetes planes ben tendres.
ceba tallada petita
xulla mig salada a trossets (m'ha fet gola a la botiga, no n'havia vist mai abans i n'he comprat un tros per provar què tal era. )
un tassó de tomàtiga ratllada (jo l'hi he posada de les empotades casolanes que tenc)
un tros de sobrassada a trossets
un raig de conyac
una fulla de llorer
sal
oli d'oliva
pa mig blanc del dia.
Per una banda he tallat les mongetes a trossets en diagonal (no me demaneu per què) i les he posades a bullir dins aigua amb una mica de sal. Quan han estat cuites al dente, les he colades i les he refredades.
Dins una altra olla he posat oli i he sofregit la ceba, a continuació hi he posat la xulla, que era molt fresca. Quan la xulla ha començat a enrossir, hi he tirat el conyac, ho he flamejat i hi he posat la tomàtiga. S'ha sofregit tot una mica i hi he posat la sobrassada. Quan han reduït els líquids i he afegit les mongetes i ho he remenat fins que ha agafat la temperatura.
Com que el suquet que ha fet era tan bo i tenia pa blan, he decidit que hi posaria unes barquetes de pa que xupassin el suquet i poder fer mulladetes dins el brouet i que, a la vegada, servien per empènyer els trossets a damunt la forqueta.
Com que és un plat consistent, m'ho he menjat de plat únic, però pot servir de guarnició per una carn, o per menjar amb arròs blanc, de primer plat totsolet, amb unes pilotetes... com vos faci més mengera.
5 comentaris:
És una sort poder tenir l'hortet prop de casa, eh?. Tal com has fet les mongetes, fan força mengera i m'agrada el toc característic de ses illes de la sobrassada. La xulla és cansalada...o no?.
Fins aviat
Gloria dels cafès nocturns,
prop de casa és lluny, el tenc a casa mateix, sense voler, el veig ara. La sobrassada, a la cuina mallorquina, és l'element que dóna gust i color. És la pastilleta d'avecrem d'un temps, l'alegria de la tristor del pobre. I sí, la xulla és cansalada.
ai, estimada, quina alegria menjar l'aliment que tu mateixa has plantant, regat, i vigilat!!
Enhorabona bonica.
jo vaig tenir durant dos dies, ganes de menjar mongetes saltejades, i en vaig dinar i sopar durant dos dies, i quan vaig començar a cagar foooooooooooooosc fosc fosc, vaig deixar de menjar-ne. Lo mateix me va passar amb s'arròs negre, mira que m'agrada, però després ho veig tot tan negre....
Que putes menjares Xisquet, mongetes o carbó?
Publica un comentari a l'entrada