dilluns, 4 de maig del 2009

"sabor limón"


Normalment, les coses que tenen "sabor limón" no m'agraden. Sempre tenc tendència a agafar-les de "sabor naranja".
Som d'aquell grup de persones que el suc de taronja de brik ens agrada. No esper que sigui com un suc de taronja natural, però m'agrada. Els caramels de taronja també m'agraden i el Tang... mmm. Això sí, de totes les fruites, la taronja no me fa massa ganes mai.
Però hi ha una cosa que m'encanta, precisament pel seu "gust" de llimona: el Frenadol.
Quan era petita en robava algun del calaix dels medicaments de la padrina o de ma mare, i l'amagava amb la intenció de fer algun refresc amb l'aigua fresca de l'aixeta del bany. Quin plaer de medicament. Juntament amb el Vitagama fluor ("sabor plátano"), el Frenadol era una benedicció divina en època de refredats (i fora temps).
Ahir vespre ho vaig recordar quan feia la ronda de "bornits" i me prenia el meu Frenadol "jotlemon". Quin plaer el tassó fumejant de "sabor limón"...

PS: ara estic refredada, carregada de pit, bronquítica, vaja... tenc excusa per prendre'n!

2 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Chis, ets la repera, fins hi tot quan estas carregada de pit i bronquítica.
Jo que treballo en una mútua, miraré si tenen frenadols i te'ls envio! Molts petons.

Sargantana ha dit...

Ei, jo també som fan del fredadol, i de petita m'havia preparat més d'un refresc d'amagat