dilluns, 9 de març del 2009

El meu mal de cap se diu Prímula.


Pot un cossiol complicar-te la vida professional?
Definitivament, sí.
Fa uns dies me varen regalar un cossiol amb unes flors com a salmonoses, jo hauria dit que era un gerani. La madona en qüestió me va dir: " la poses dins un plat i procura regar-la dos pics per setmana, per baix". Després de partir qui me la va regalar, una senyora me va dir (amb accent francès) "preciosa, esta prímula es preciosa" i va començar la meva tortura.
Va posar el dit dins la terra i va dir: "oh!!! hay que regarla!! está seca!! Riégala inmediatamente o morirà!"
Botella en mà, vaig procedir a afegir aigua al plat, i la francesa amb les mans al cap me diu:
"no, no, no!!!!!! por arriba, las prímulas siempre se riega la tierra!!.
Vaig aturar el roll i vaig abocar damunt la terra.
Durant la resta de dematí, tota quanta dona se va acostar a la meva taula, va tocar les fulles de la prímula i amollava: "no, i és de veres! Pareix de plàstic de tan guapa que és".
(Reflexió meva: pot ser més guapa una planta de plàstic que una de natural?)
A mig matí ve una altra senyora, de les d'abric de pelussa.
"Oh, quines flors més precioses, pareixen de plàstic" i el dit a dins la terra.
"Moneta, saps que té d'aigua això! posa-la tot d'una damunt la finestra que s'aixugui un poc, i treu-la del plat! caaa... no li pots fer això, la mataràs!"
Jo, tota diligent, agaf el cossiol, li llev el plat i el pos a damunt el pint de la finestra perquè s'aixugui.
No havia passat una hora que me vé una altra madona i me diu:
"nina, i com és que tens aquest cossiol tan al sol? No veus que se socorrarà?"
Jo li vaig explicar que una dona m'havia dit que si era massa humit i que, bla bla bla...
"nooo, reina meva, de cap manera, aquest cossiol necessita una bona bruiola plena d'aigua sempre. Te diré un secret: els cossiols amb flors els has de tenir amb aigua perquè les flors beuen molt..."
Idò, vaig canviar el plat i vaig posar una bruiola, i el cossiol i aigua, 4 ditets.
Sort que ja era divendres i vaig partir.
Però avui dematí, totes les madones han tocat les fulles per veure si era de veres o de plàstic. I 5 m'han dit si regar per alt, o per baix, o plat, o bruiola, o dos dits d'aigua o al sol... i ja tenc terra per tota la taula de tant d'enfonyar el dit per veure si la terra es aixuta o banyada...
Me pareix que ara en sortir duré el cossiol a ca la veïnada i li regalaré a ella...

1 comentari:

La cuina vermella ha dit...

Estimada Chis, et passa cada cosa. El que més greu em sap es que tinguis la taula de treball plena de sorra. Al final tu i la prímula us estressareu.
Escolta princesa, he trobat això:

http://articulos.infojardin.com/anuales/fichas/Primula_acaulis.htm

Espero que sigui de profit.
Muac