dilluns, 16 de febrer del 2009

Pastant a les fosques amb el llum encès.

Està clar que hi ha músiques per a tot.
Aquesta m'agrada perquè retroni per Can Loi, a les fosques, quan som a dins la cuina, pastant pa, amb el llum del sòtil apagat i els de davall els mobles encesos.
Sempre m'ha agradat fer feina a les fosques amb els llums encesos: tot negre i una illa de claror.
Pastar així se converteix en una batalla sensual entre la pasta i les meves mans. Les aromes dels llevats són intensos com la lletra, i els moviments dels dits segueixen sinuosos la cadència del tango.
En Herbert me va "regalar" aquesta cançó, juntament amb un relat per llegir amb la música. En Herbert fa aquestes coses, me regala relats lligats amb músiques.
Diumenge me va regalar una cançó amb un relat que no feia falta escriure'l perquè era el meu.

3 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Oh estimada, ja m'imagino l'escena només la claror d'un punt de llum, la música (genial i escoltada a tot volum ha de ser de pell de gallina), la massa de pa (quan pasto sempre recordo l'escena aquella de Ghost tan sexi que van comenar a fer l'amor mentres ella pastava fang) i tu contornejant el teu cos a ritme de la música i del pastar... Noia, un 10 per tu!!

Chis ha dit...

Hi has d'afegir algun moment de cantar "a grito pelado" trossos de lletra que no me sé.

La cuina vermella ha dit...

Tens raó, en l'escena que m'he imaginat faltava el teu cant... quines ganes que tenim de que ens cantis en directe. Bé, per aclamació popular volem que et gravis un vídeo on tu ens cantis una cançó!!!