Més capricis...

És un mal... vaig a can Lluch a comprar llevat i torn carregada de gadgets per la cuina.
Ahir no era a comprar llevat, ahir sí que hi anava a comprar un trastet més: volia una cosa d'aquestes que han tret de silicona per tal de poder fer cuina "a la papillote" sense el paper de plata.
És una espècie de tupper de silicona, que pot anar al forn i al micro, que tanca sense ser hermètic, però no deixa fugir els sucs ni el vapor.
Fins aquí tot bé. Però amb la cosa aquella del "ja que hi som faré una volteta", la vaig cagar.
Vaig començar per la zona de silicones i vaig comprar un pelador d'alls per ma mare. Després vaig aconseguir passar per la zona de motlles i tallapastes sense mirar els prestatges.
Estirada per alguna cosa oculta vaig arribar a un prestatge que hi havia una cosa que enyor molt a la cuina de ma mare: un estri que serveix per picar all-ceba-juliverd-elquèsigui. Quan era petita en teníem una d'andròmina d'aquestes, a ca ma mare, i jo era l'encarregada de fer els "picadillos". Un dia se va rompre i ja no en tornàrem a tenir mai més i jo feia servir el ganivet per picar. Ara en tenc un, més petitó que el que teníem, i d'acer (el de ma mare era vermell).
Una cosa que feia temps que cercava era una sonda-termòmetre per controlar les temperatures de cocció, i quan vaig anar a pagar, decidida que no compraria res més, un meravellós termòmetre digital va aparèixer davant dels meus ulls, amb els números que em feien l'ullet... i com que la carn és dèbil i jo encara més... ja vos podeu imaginar qui té aquest termòmetre ara.
La cosa és que vaig arribar a la caixa i el jove aquell, moníssim, per cert, me va demanar si volia res més i jo vaig contestar amb un "NO!" ben rotund, però... just a davant ell hi havia un expositor amb tubs de brots de vainilla de Madagascar que competia en aromes amb la colònia del jove... El vaig mirar amb cara de peneta, cara d'abatuda, cara de qui no ha estat capaç de fer el què s'esperava d'ella, i li dic: "Me posaràs un tubet de vainilla, també?".
Ell me va mirar als ulls, me va somriure i me va dir: "És molt bona, aquesta vainilla". Va ser amor a primera vista. Ara som molt feliç amb la meva vainilla de Madagascar.
No vos diré que me va costar la broma, però podeu fer calculs... M'he de prohibir anar a Can Lluch.