dilluns, 17 de novembre del 2008

València = Expo Hotel

Fa anys que vaig a València, sempre per feina: congressos, encontres, convencions... i sempre, sempre, he acabat al mateix hotel, l'Expo.
De vegades he arribat a pensar que és l'únic hotel de València.
Aquesta vegada era a una convenció. Hi vaig partir divendres dematí i vaig tornar anit passada, diumenge a vespre. En puc destacar el menjar, l'odisea amb el navegador que estava més perdut que nosaltres (sorts dels mapes de tota la vida), la visita al Bioparc i la visita al Museu de la Ciència, especialment l'exposició dels herois de Marvel.
Ah!, ahir dematí me vaig topar a recepció amb en Miqui Puig, el cantant del Los Sencillos, ara en solitari i com a Dj, i conegut per altri per ser jurat o no sé què de FactorX (me pareix).
Al museu me vaig comprar les tasses de torn, 3.
He de destacar un parell de visites gastronòmiques que no vaig fotografiar perquè la companyia no ho hagués entès.
Arribàrem a les 4 a Torrent, on hi havia la sala que serviria d'acollida de les conferències. Anàrem a menjar un entrapà a un bar de per allà. Molt bo.
El primer vespre anàrem a sopar a un vell conegut del president, és un restaurant que serveixen carn de caça. Optàrem per uns entrants complets: cuixot, ibèrics, navalles i cors de carxofa, acompanyats de pa torrat amb oli i tomàtiga passada per la batedora (ecs!). El plat fort el va constituir una carn de cérvol amb salsa de ceps i tòfona. Va ser bo però res més, la salsa de ceps era una beixamel clara amb 4 trossets minúsculs de coes de cep i la tòfona brillava per la seva ausència. De postres, cuallada "casolana" amb mel, i infusions. El vi, normal, res de l'altre món, no se pot esperar massa d'una botella de 16 euros.
El dinar de dissabte, a la platja de la Malvarosa, hauria estat espectacular si jo menjàs peix i marisc, que no n'és el cas.
D'entrants, tomàtiga amb formatge tendre (un vulgar burgos de super) amb moixama, regat amb oli d'oliva i orenga.
De primeria, arròs amb llamàntol i gambes, vaig fer de valenta i en vaig menjar una cullerada. Era bo, amb dues racions teòriques en menjaren 3 i va quedar una mica d'arròs dins l'olla. De darreria, dorada salvatge a l'esquena amb un refregit d'alls i pebre bord. Vàren dir que era bona però no li vaig veure la gràcia. Jo vaig menjar filet de vedella a la plaxa, va ser correcte però un 0 per la guarnició. De postres, cafè per jo, pinya per als altres.
El sopar de dissabte va ser el sopar oficial de la convenció: sopar fred a l'hotel, de drets. Quan obriren el menjador hi havia taules amb cuixot, formatge manxec, cherrys amb all i oli, torrades amb ceba frita i una mica de mouse de foie, culleretes d'escalivada, d'amanida d'alvocat i una cosa que no vàrem identificar. Després, quan ja no quedava res damunt la taula varen passar plates amb dàtils amb bacó ressecs, croquetes frites amb oli fred, gambes amb gavardina sospitoses i restes decuperades de les culleretes. En conclusió: feia molt de temps que no tenia tanta gana quan me despertava per berenar.
Els berenars a l'hotel varen ser correctes.
Diumenge, com que visitavem Bioparc, dinàrem allà d'un molt correcte menú de selfservice. Cap plat destacable, però correctes.
El cafè el férem a la ciutat de les arts i les ciències just abans d'entrar a veure l'expo de marvel i començar a jugar amb totes les pràctiques del museu de la ciència. Allà hi havia una pràctica que consistia en pesar-se: jo havia adoptat quasi mig quilo, però els meus acompanyants en duien més de 2.
Ahir vaig sopar de 3 galletes d'oli trempades amb una tomàtiga de ramellet a trossos damunt les galletes i una mica de formatge maonès.

1 comentari:

Francesc ha dit...

Hola! Ens hagués agradat molt conèixer-te a València. Per cert, l'Expohotel és horrible quant al menjar. Tothom que l'ha patit ho sap. Nosaltres vam caure en el parany d'anar a passar-hi un cap d'any amb els amics: sopar + habitació. El sopar va ser la cosa més horrible que et podies imaginar. Tot era o fred o passat o immenjable o totes tres coses alhora, a més d'escàs i mal presentat. La música, deplorable. De més a més, ens hi vam trobar amb la carcúndia més forastera i castellanera que et poguesses imaginar. L'habitació? Correcta, i prou. Per cert, la pròxima vegada que vingues, a veure si pots convèncer Xisco i així us coneixíem i us podríem fer de guies per València i rodalies. D'acord? Salutacions.