Això són grosseries!

Mirau si en férem ahir de grosseries en Xisco i jo.
Me vaig aixecar prest per anar a tastar els cremadillos den Xisco, i no només els vaig tastar, si no que mos posarem a fer-ne de sobrassada amb mel, que jo els hi havia alabat tant.
Els cremadillos de sobrassada amb mel són o molt bons o no valen res, tot depèn de si t'agrada la sobrassada amb mel... curiós eh?
També en vaig menjar de crema amb confitura. Melassa, són.
I després, com que ja no mos venia d'una grosseria, mos posàrem a xerrar de palos, i au, ja mos teniu amb l'aigua al foc i preparant la pasta.
La veritat és que era per provar una fórmula o això va ser l'excusa per tornar a pastar.
La crema va sortir un poc merdosa perquè quan teniem la llet al foc per fer-la, en lloc de posar cullera dins el midó, la posàrem dins el potax, i merda! La llet ja tenia sucre i vainilla. Va quedar una pasterada groga...Pareixia plastilina amb doble ració de vainilla .
No sé si ho sabieu, però la vainilla, no té el gust dolcet de les postres que vos pensau si en poses massa. La vainilla és coenta.







Però no me podreu negar que no facin mirera.
Després, quan ja feiem el descans del cuiner, mos posàrem a pensar coses bones per fer, proves, i variacions i jo que som madò idees, vaig convèncer en Xisco de fer cocarrois de patata morada amb ceba i xuia doble amb pebre bo.
La conclusió del diua és que no tenim consol. Som uns grosserots quan ens hi posam. Si arribam a dur una mica més de burreria acabam preparant un bufet.
Aquest caixonet és el que va arribar a Can Loi. Fa mengera eh?