dilluns, 5 de maig del 2008

Adéu, padrina Loia

Acaba de cridar-me ma mare que la padrina Loia ens ha deixat. Avui l'he anada a veure una estoneta i ja estava sedada.
Madò Loia ha tengut una vida molt bona de salut i fins fa només 3 mesos encara seia davall l'olivera de l'Aljub i contava coverbos de per ses Coves.
Ara me record que quan era petita me feia barquetes amb la pell de la mà, aquella pell marró, però molt fina, i plena de taques de "vellura" deia ella.
Posava llevat a la pasta de panades, perquè fos gruixada i feia les coques de verdura amb "atum", del cuinat en menjava tres dies: un dia amb sopes, un dia puré i un dia amb fideus. I ratllava formatge damunt el pa amb oli perquè deia que així tot tenia més gustet.
La padrina Loia era una dona, no de poble, sinó de llogaret. Li agradava fer randa i me va fer una vànova per si me sortia el partit no haver d'estar per ella. A la darreria li costava fer anar el ganxet i les agulles, però encara me va fer un buff de llana. Me pareix que no va acabar d'entendre perquè servia aquell tub de punt.
Ahir pareixia que me volia xerrar, però ja no va poder i avui ja només l'he vista dormida, li acabaven de posar morfina.
Però com m'ha dit ara mateix la meva padrina jove, la veurem en el cel.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Xisca,

Esper que el temps no t'esborri els records i les històries, grans i petits-es, que te contà o que hi compartires. Sovint mos queda pendent aquella darrera xerrada per recordar aquesta o aquella història amb els nostres grans. Que puguis gaudir molt de temps de la seva memòria!

Salut!

Miquel

Anònim ha dit...

xisca soc en rafel i de part meva i de la meva dona t'sacompnaym a tu i a tota la tava família. t'escric perquè sa meva senyora no pogué venir al funeral i te volia fer arribar el condol. Què el record de "sa padrina Loia" estigui sempre amb voltros,... una família amiga. ( CAS SABATER)

Anònim ha dit...

Xisca:
T'acompanyam amb el sentiment. Una aferrada per a tú i els teus pares

Tonina i Jaume