Llet d'ametla

ja queden molts pocs pobles a Mallorca que encara sigui tradicional beure llet d'ametla durant les festes de nadal. De fet, jo només se que en facin a Santa Maria i a Pòrtol. A Santa Eugènia en feien fa anys, però ja no en fan, tot i que me pareix que encara hi ha la màquina.
He de dir que la llet d'ametla que menjam no té res a veure amb aquella crema que venen en els supers i que te donaven quan tenies la panxa delicada.
La llet d'ametla té una història ben curiosa.
A Santa Maria hi ha un monestir preciós, el convent li diuen. Allà hi havia una comunitat de monàstics que un any de mala anyada de blat acabaren les reserves per fer farina. Com que tenien ametles, varen pensar que si les posaven a moldre dins el molí de farina, podrien obtenir la base farinosa del pa i així en podrien fer. El tema és que l'ametla, quan s'esclafa, no fa farina, si no que se converteix en una massa pastosa. Com que no va sortir res, decidiren rentar les moles amb aigua per treure aquella pastota i... va sortir llet, llet d'ametla, aigua impregnada d'ametla.
La llet d'ametla, idò, se fa amb ametles moltes dins un molí de pedres i quan es fa la pasta, s'hi va afegint aigua per treure-la.
A casa, s'hi afegeix sucre, canons de canyella i pell de llimona, i se fa bullir. És important que cada dia se faci bullir i el millor de la llet d'ametla és beure-la o menjar-la quan ja ha bullit una setmana, que l'ametla s'ha anat torrant... mmmm deliciós.
Se pot beure en tassons o com a ca meva, en sopes de llet. Molta gent fa les sopes de coca toada de nadal o de patata, però nosaltres la trobam massa dolça o la feim amb pa anglès. Quina delícia.
Si el trempó amb albercocs és el gust de l'estiu, la llet d'ametla és el gust del nadal.
La llet d'ametla és molt delicada quan es bull ja que no se pot deixar ni un segon de remoure perquè s'aferra molt, se crema i si bull, surt disparada. Avui, tenc una bòfega al dit de moure la llet amb la giradora. Però ha valgut la pena.