A les 5 del matí tornant de festa per Valladolid

just feia minuts que m'havia enfonyat dins el llit quan el meu mòbil va sonar. La veritat és que vaig pensar que ja era el despertador que me sonava però no, era el telèfon. Vaig mirar la pantalleta i era ell, en Jordi, l'amic Jordi, l'estimat Jordi.
Me va preocupar i , tot i l'estat etílic en que me trobava, vaig decidir contestar.
J: Eeeeei, com estàs?
X: sóc a Valladolid, amb la coral, acabo d'arribar de festa i no puc parlar perquè despertaré els companys.
J: Què fots a Valladolid?
X: shhh, cantant, amb la coral, no puc parlar...
J: promet-me que compraràs el disc que ara et diré
X: eh??
J: promet-m'ho: la casa azul, és genial. Promet-m'ho. Jura'm que te'l compraràs.
X: Sí, sí, però no puc parlar que despertaré els companys.
J: quina passada, què dormiu en una habitació d'aquelles amb lliteres?
X: més o menys.
J: quina passada, et truco demà, una abraçada.
X: Adéu, petonets.