Aquest cap de setmana era d'esperar. El meu cos, si no descansa com toca, se posa malalt. És com el portàtil que si no té la placa refrigerant, s'encalenteix i peta.
Dissabte tenia mil feines, a les 3 havia de preparar gegants i partir cap a Mancor, plovia, acabar a les mil o més amb un fred que pelava, diumenge volia anar a Santa Maria a comprar, a les 4 havia de partir cap al Principal, que tenia concert, acabar a les mil o més, tornar a casa...
Res, que ahir vespre, després del concert, vaig tenir una pujada de febre i avui dematí no podia xerrar. Tenc el coll convertit en una fàbrica de pus.
Quan diumenge me vaig despertar ja podria haver pressagiat el tema. Si no arriba a ser pel Cocodril que me va enviar un missatge sobre la 1, no m'hauria despertat per anar cap al Teatre. El meu cos me demanava dormir, i això, en mi, és mala senyal.
Per sort, avui capvespre podre descansar una mica, després de fer totes les coses que no he fet aquest cap de setmana: posar ordre, escurar i arreglar la cuina, planxar, rentar roba... no he nascut per ser maruja, això està clar.
De nina ja li deia a ma mare: "Vull tenir una feina que me doni per posar una dona de fer feines".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada