Quina vetlada!

Estava bastant desesperançada de que aquest cap de setmana fos diferent dels altres de l'estiu. Sí, han estat bastant casolans. La gent és de viatge, amb les seves parelles o estudiant.
Dilluns passat, a la reunió fundacional de l'associació de la 2ª edat, vàrem veure na Nena diguérem de sopar divendres. Ja ni hi pensava. Però a mig capvespre na Tiana me va telefonar perquè havien quedat per sopar: a les 9 i mitja a l'aljub.
Me vaig anar a dutxar a ca ma mare, perquè no havia estat capaç de posar en marxa l'encalentidor d'aigua i ja estic cansada de dutxar-me amb aigua freda. Me'n vaig dur dues mudes, uns texans normals i una camisa de garsa color turquesa amb pedreries i vidrets, i un jersei que m'havia comprat a Bcn i encara no havia estrenat. Al final va tocar el jersei sense mànigues.
Sopàrem a Santa Maria a l'Antica Roma: pizzes i postres. Les pizzes... pse... les postres, tiramisú i selva negra, de premi.
Bona conversa, com sempre.
Quan sortírem decidírem anar al Mineral, al Festival Parc, a veure un monòleg.
Arribàrem i com al Marítim, ens donaren vals per convidades de xupitos... que trist, sobretot quan te fan pagar 6 euros d'entrada, amb xupito o sense.
Arribàrem al Mineral i als 10 minuts va començar el monòleg. Un tal Julio asecas. Quan el vaig veure sortir ja me va caure malament. Acudits fàcils, se posava amb la gent de forma grollera i els comentaris racistes eren un vòmit constant. Això sí, 2x1 de cervesa.
Va acabar la primera part del monòleg i se va fer un descans de 15 minuts. La gent sortia en massa per la porta i passava a la terrassa. Allà xerràrem i férem una altra cervesa. Quan faltaven 5 minuts per començar la segona part, el monologuista va sortir i va anar avisant taula per taula de l'imminent començament de l'espectacle i quan va arribar a nosaltres va dir: "ah.. vosotros sois nuevos, encantado de saludaros, me gusta conocer a mi público. Os gusta la actuación? No me meto con nadie, no hago daño a nadie." i va continuar cap a l'altra taula.
Esperava una cosa diferent, però va continuar amb el vòmit anterior.
Va acabar i vàrem partir.
Això sí, jo estava moníssima i qui digui que no que s'ho faci mirar.