No és cap novetat que els sudokus són el passatemps de moda. En trobes per tots els diaris gratuïts i per totes les revistes.
Avui menjant una pizza amb una amiga (no diré el nom perquè pugui mantenir el seu anonimat, però és del meu poble i el seu cotxe té un turbo que pita...) m'ha demanat si hi havia sudokus en català!
Encara me fa mal la boca del que he rigut.
Però després pensant... estam en un país normalitzat, jo tenc els números de la matrícula del meu cotxe en català, i els números del meu DNI, i els del telèfon, i el de la casa i fins hi tot tenc en català els de la talla de sostens!!!
Visca la normalització i visca la meva amiga, i les cerveses i les pizzes coentes!
2 comentaris:
Hola xisca, vaig tenir sa sort de poder assistir a n'aquesta vetlada en que vaig sabre que els sudokus en català existeixen, en cercaré per tots els quioscs.
Esta bé lo des català, a més segur que quan te falta algun numero, no es lo mateix blasfemar en castellà que en català
Publica un comentari a l'entrada