Arribarem prest i vàrem anar a fer una volteta per aquells carrers d'olor oliosa i d'afetersun, de gent amb la pell cremada i poals de sangria. La veritat és que em sentia una mica fora de lloc. Però va valer la pena per poder captar aquesta imatge del vidre d'un cotxe.
La imatge de la paradoxa política o la representació d'una ment que no ho té gaire clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada