a can loi sol ser especial. Sense aixcar-te massa prest pots berenar amb el soleiet que no molesta de cara. Un cafè amb llet a darrera els vidres del batiport és un gran plaer. També ho és veure com la petita horta va cresquet i va fruitant. Sentir en Loi com feineja pels tarongers és senyal de que hi haurà alguna cosa fresca i bona, alguna novetat a la casa.
Ara les tomatigueres estan fantàstiques i n'hi ha de 3 castes. Les cherry són les que estan més avançades, ja n'hi ha de madures i són dolces, molt dolces. Les raff, arruades i lletges ens seran un dels millors plaers de les nits d'estiu. Les llises, tan vulguras i tan farcides de pasta vermella. Les de ramellet apunt per ser enfilades a la corda i penjades a la perxa.
Les mongeteres immenses em recordaren aquell conte que no sé que se diu d'un nin que en sembrava una i arribava al cel per robar no sé què a un gegant.
Si en Jaume se presenta a berenar, el diumenge encara és més especial perquè aprofitam per menjar coses bones.
Cada setmana hi hauria d'haver 2 diumenges dematí, o tres.
1 comentari:
Si, berenar els diumenges és un plaer. De moment el top ten l'ocupa les llagostes estil can Loi. Mos ne vàrem fotre 3!
Publica un comentari a l'entrada