dilluns, 19 de febrer del 2007

L'ocàs de les Geishas

o de com amagar una botella de cervesa dins la màniga del kimono.

Com ja podeu imaginar observant l'estat del meu maquillatge i la col·locació de l'obi (cinturó) àquesta fotografia és del final de la nit.

Va ser una nit divertia, de riure molt. També vaig poder comprovar això del mite de les geishas, el morbito que provoquen als homes. Com més borratxots... més animalades d'arribaren a dir. Bé, pensant-ho millor, perquè passi això no cal vestir-se de geisha...
La feinada va ser de trobar uns calcetins blancs, ara que sempre els duc de coloraines.

Les sandàlies fa anys que les tenc, són de les meves preferides a l'estiu. Les vaig comprar a Barcelona i, si no vaig equivocada, me costaren molt poc, cosa de 9 o 10 euros!!


El maquillatge va ser un fracàs. Ma mare havia tirat una pastilla de maquillatge blanc professional que alguns recordareu de la festa de halOUin. Vaig haver de recórrer a la pasteta de Maizena amb vaselina i aigua.




Pel que fa al pentinat, me vaig fer un monyo molt xulo que així com passava la nit anava caiguent a trossos, però l'entrada a la festa va ser espectacular. Les flors, dels xinos de la plaça fleming, 1 euro. Les flors les vaig "customitzar" amb cel·lo patrocinat per l'ajuntament del poble realitzant un "bonito tocado con aires primaverales".

En resum,

barrisc de roba de floretes: 10 € (by tejidos San Miguel)
floretes: 1 € (by Xinos)
cel·lo: patrocinat per l'ajuntament
Maizena: patrocinada pen Santi
pinta llavis vermell "passió": 1 € (by xinos)
calcetins blancs: assortiment de 7 colors 5€ (by H&M)
Sandàlies: no record ni el preu ni la botiga
palets del monyo: robats al restaurant japo de la cinta de darrera el corte inglès.
patrons del kimon: patrocinats per na Jane
tall i confecció: ma mareta que no té preu
Ressaca de diumenge dematí: de gorra (van pagar na Tiana i en Santi)




2 comentaris:

Tiriti ha dit...

Estas molt guapa, et falta la cara pintada de blanc i els llavis vermells, pero ets una geisha molt "apañada". Felicitats pel blog, ja era hora!!!!

Chis ha dit...

tiriti, carinyo, quan vaig sortir de casa tenia la cara pintada i els llavis ben vermells, però amb les hores i les cerveses... vaig acabar així.