de kimono de japonesa amb un aire de geisha.
Alguns dels que llegiu el que escric coneixeu algunes de les meves "debilitats" o, com diu en Jaume (Gumi, pels amics), fricades (de freak). Aquestes meves debilitats són la cuina (llegir, documentar-me, crear, millorar, adaptar, reptes varis), les bosses de mà (els "bolsos" i les bosses i els makutos i les motxilles de tota la vida, ja m'enteneu), el "merxandaisin" gratuït o no que sigui divertit (a la feina me'n regalen molt, sobretot els homes... curiós...) i la cultura "japo".
En tenc d'altres de debilitats que alguns sabeu, però que continuaré mantenint en secret pel bé de tots.
Ido feia anys que cercava un kimono japonès i no en trobava. Els japonesos són massa menuts i aquí, la nina, és gran i grossa, per tant no cabia dins els que havien estat disponibles per comprar. Ebay és un centre interessant per comprar aquestes coses a un preu raonable.
Amb un barrisc de roba que vaig comprar a una botiga rància a més no poder del carrer de sant Miquel, i els patrons que va comprar na Jane als omnipotents USA, demà, a la rua de nit, me convertiré en Geisha!!
Ja veureu les fotos, esper que quedi... digne (més digne que el meu intent de sushi dolç, eh, Suso?)
PD. Mentre escrivia això m'han regalat una bossa de "merxandaisin", uns "kitapolvopalapantalladelpc" i una capssa de llàpisos de fusta amb una maquineta fantàstica. Tot de laboratoris, tot regalat per homes.
1 comentari:
El sushi dolç era molt digne al seu nom, que consti, però estava una mica congelat, osigui que l'haurem de tastar en les condicions òptimes una altra vegada.
Aquest post m'ha recordat a quan me vaig comprar la indumentària de monjo budista a la Xina. Els companys me demanaven: I tu per què nassos vols anar de monjo? Resposta freak: per a les partides de rol, evidentment!
Publica un comentari a l'entrada