El cultiu domèstic de la camarroja: producte gourmet. Post a 4 mans.

Mon pare, en Tià Loi, és un home que ha passat tota la seva vida al camp, observant, treballant i visquent de la terra. Possiblement per això, té una capacitat especial per apreciar els petits tresors que ens pot oferir: bolets, brots, fulles, fruits.
En aquest cas, vol compartir amb tots vosaltres el fruit del treball d'uns anys d'observació, provatures i saviesa que l'ha portat a aconseguir cultivar una planta molt apreciada: la camarroja.

De la camarroja se'n mengen els brots tendres, blancs i nets abans de que treguin fulles verdes. No s'ha de confondre amb la xicoria del nord de la que se'n consumeix la fulla com si fossin endívies o escalores. Quan s'han fet ben nets de les restes de terra, se trempen amb oli, sal i vinagre i d'aquesta manera se pot gaudir de la seva dolça amargoreta.

Aquí vos deix el text-resum, sobre el cultiu casolà d'aquesta planta gourmet que enguany l'he vista, al mercat, a preus superiors als 50 euros, quan n'hi ha, que no és sempre.

CULTIU DOMÈSTIC DE LA CAMARRoja, Chicorium intubus C.

Tots els que hem anat a cercar camarroges per menjar com a amanida, sabem que ha de ser dins una llaurada després de les primeres pluges de tardor, o més bé quan ja hagi fet una bona saor. Ha de ser en un camp on ja hi hagi camarroges velles i que llaurant queden tapades de terra, tan si l’arada les ha rompudes com si nomes ha deixat terra a damunt.

Com que la camarroja vol seguir creixent, l’ull o ulls terminals parteixen a créixer; com que la llum del sol no les arriba perquè estan tapades de terra, creixen sense clorofila, és a dir, sense el color verd, i per això queden tan blanques i tendres i a punt per menjar.

Si som els primers que n’hi collim, en trobarem moltes, però si ja n’hi han anat d’altres abans que nosaltres, ja no hi trobrarem gaire cosa.

Sentia contar a mon pare que les millors eren les camarroges amb mes bon caluix que havia vistes eren unes que sortiren a la cresta de terra que quedà als voltants d’un clot que havien fet per sembrar un arbre.

Vaig pensar que si recreava aquest fet dins el corral i anava bé, podria tenir camarroges a mà sense haver-les d’anar a cercar dins el camp.

De manera que vaig arrabassar unes quantes camarroges velles i les vaig posar dins un cossiol tipus jardinera, i les vaig tapar de terra. Al cap d’un mes i mig vaig menjar camarroges ben bones.

A partir d’aquest “experiment” vaig pensar fer-ne un solc enterra.

Sabia un camp que estava ermàs, és a dir, sense cultivar feia uns quants d’anys que hi havia moltes camarroges velles (foto 1)

Vaig començar a triar-ne de les més grosses i en vaig anar arrabassant (fotos 2,3





A les fotos 5, 6 i 7 se veu el detall de les camarroges blanques i les vermelles, preparardes per sembrar, és a dir, escurçades les fulles per tenir bon manejar-les. Tan unes com les altres són igual de bones.

A la foto 8 es veu el detall de la senalla d’arrels de camarroges a punt per sembrar.

Amb aquest material preparat, obrirem un solc amb el cavec (foto 9). Si s’hi ha passat el motocultor abans serà més bo de fer. Usarem una corda de guia perquè quedi recte i de la llargada que necessitem.

Una vegada obert el solc i un poc escurat per tenir més bon treballar, i amb l’ajuda d’una maceta de picapedrer i un punxo de ferro gruixadet, farem uns cocons dins el solc (foto 10) de manera que hi poguem afigar les arrels de les camarroges fins tocar les fulles.

Perquè la terra quedi ben acostada a l’arrel de la camarroja, atacarem amb una varilla de ferro els voltants dels cocons (foto 11) o amb qualsevol altre sistema perquè la camarroja quedi ben sembrada.

Un cop sembrades totes les camarroges (foto 12) procedirem a posar-les terra a damunt (foto 13) fent un crestall més o manco alt ja que com més terra, més caluix (fotos 14 i 15)

I ara esperar aquell mes i mig o dos perquè nesquin les camarroges tendres (foto 16)

Quan ja n’hi hagi bastantes que tengui fulletes damunt el crestall i comencin a tornar verdes, serà el moment de començar a collir-ne.

Per collir-les, procedirem a llevar terra del voltant de la mota per tal de no espenyar ni les camarroges tendres ni l’arrel (fotos 17, 18, 19 i 20)

Una vegada destapades o a mesura que les destapem, rompem la camarroja tendre arran de l’arrel, procurant no arrabassar-la ni moure-la gaire, ja que aquestes mateixes arrels ens serviran per una altra collita (foto 21)

Deixarem el solc obert un temps fins que les motes tornin a tenir un parell de fulles (foto 22) i després tornarem a fer el crestall de terra i tornarà a començar el mateix procés descrit.

Podrà perllongar-se durant tot l’hivern i principi de primavera.

Ja a finals de març o primer d'abril, segons les plogudes, convendrà deixar el solc obert a comptes de que les camarroges se recuperin i se reforcin deixant que creixin les fulles verdes i després les espigues amb les seves flors blaves perquè granin i s’assequin, de les que en traurem la llavor per fer planter si ens interessa.

Camarroges collides i brutes de terra (fotos 23 i 24)

Quan ja estan netejades (foto 25 i 26) per fer-les netes basta passar-les 3 o 4 aigües, estopejant-les un poc i canviant-les de recipient.

I ara arribada la fi
lloaré l’herba d’arrel
que te transporta a nel cel
si la pots assaborir,
i el desig fa convertir
en unes ànsies ferotges
quan dins la panxa t’allotges
junt amb sal, oli i vinagre
unes plantes de gust agre
que se diuen camarroges.

Tià Coll

3-04-2011